Quan els mots
respiren intempèrie
i el cel els aixopluga els sons.
Quan les nits
allargassen la foscor
i ens aixafen al fons dels llits.
Quan els matins
ens regalen frescor
i la son mandra i por.
Quan el bosc
i el fang i el foc i el vent
i les fulles parranderes
fan un món.
Quan passa tot això,
diem: oh! ja som a la tardor...
