El gat

El gat

Es belluga el color al cel,
es tanquen les umbrel•les,
l’hibiscus dorm ses flors,
el sol toca l’horitzó.

Arriba puntual
el gat pèl lleopard,
apareix mai sé per on,
salta alçant les potes del davant
des de sa mida gran
i gresca d’ésser jove.
Em mira transparent
i s’amaga rera el vent.

No atrapa les papallones,
mai no caça els mosquits,
persegueix aquella fulla
d’una tardor avui prematura...
Només corre, només juga.


S’acaba l’espectacle
amb un plat de llet al terra,
llengua blanca llepant
i la nit d’estiu mirant.

Hi ha un gat al meu jardí

Hi ha un gat
al meu jardí,
hi ha un gat
gris i tigrat.

Ve al matí
quan jo esmorzo,
em mira atent
i jo li dic:

-Què vols gatet
que jo et doni?
Què vols gatet
que et doni jo?

Si vols fuet,
te’n donaré.
I si vols llet,
també ho faré.

Sota la lluna

Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
Però...ell no ho sap!

Cada nit una lluna
enamora a mil gats.
I cada gat pensa
tenir més sort
que els altres gats.

Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.


Però...ell no ho sap!