statcounter

dimecres, 3 de febrer del 2010

Són veus

Són veus callades al marge


són sons dèbils de goles amb por,


són mots destinats a l'oblit,


són crits que es perden a l'aire,


són ais que nafren les nits.





Els engoleix cap al no res


la llum del matí,


els engoleix el primer brogit,


l'enrenou diürn,


el coixí sonor


del dia a dia...





Eren veus callades,


eren sons dèbils,


eren mots de l'oblit,


eren crits a l'aire


eren ais de la nit.




És hora








Posted by Picasa

Com el núvol







Com el núvol precedeix a la pluja,


i el crit a l'assassinat,


el mot precedeix al poema


i dicta sons d'harmonia


al poeta que el fa.




Cerca a l'àmbit eteri del cap


estructures i fonemes que expliquin idees


a la manera rimada i més musical.



Demana temps de silenci


demana veus de coral,


demana que el dia amplifiqui


els sons exquisits pels espais siderals.



Demana el mot que la nit


amb espurnes d'estels dignifiqui


cada una de les lletres


que composen el text poemat.



***