statcounter

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes de la lluna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poemes de la lluna. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de gener del 2012

Sonet de lluna plena






És nit de lluna plena,

els llops són a dormir

i somnia una nena

que el sol ja vol sortir.



És nit de lluna plena,

el cel un mar de llum,

les onades són estrelles

i les tenebres flocs de fum.





És nit de lluna plena,

l'hivern un cau de fred,

i cada paraula del poema

bàlsam dolç de l'univers.





No em destorbis,

bruixa negra de la nit

que els mots han de florir.





No m'enceguis

foscor extrema,

que vull veure el camí...








***

dimarts, 28 de setembre del 2010

Presumida, la lluna

Foto: la lluna il·lumina la nit a Hiroshima (Japó)




Presumida, la lluna
ens omple la nit
envoltada d'estrelles
i foscors d'infinit.


Quin misteri insinua?
Quants secrets callarà?
És al món de les bruixes
fanalet d'embruixar,
és al gran univers
un cos sense més,
és la lluna font d'encanteri
i bon bressol per somniar
és gran reina al paradís sideral
és la llum d'intempèrie
que fa de la nit un imperi astral.



Domina els fluïts de la Terra,
orbita al nostre voltant
mentre determina
si una llavor germina
o si es corca un bolet,
si arriba al Nord la marea viva
o si han de nèixer els vedells.

Presumida, la lluna.


***

dilluns, 2 de novembre del 2009

Lluna plena de llum freda

Lluna plena
de llum freda,
esfera blanca
fluorescent,
has crescut
de nit al cel.

T'emmarca
un fons negre de foscor,
tens a l'entorn
una boirina de colors.

Lluna plena,
suc de vida,
reina de les marees
i far als oceans.

Testimoni dels meus somnis
que generes al camp activitat,
màgia als contes ancestrals
i imatges de misteri imaginat...



diumenge, 6 de juliol del 2008

Et segresta la lluna

Un filet corb de llum
incrustat a un cel de foc
quan la nit encara dubta
i la tarda ja és record.

Flueix el temps, s'atura,
et segresta l'arc de lluna.
Viatges a un lloc remot,
deixant un forat al món.

I quan et desperta l'alba
ets pell d'aiguamarina
amb pigues de granat,
fins que tornes de cop
i saps que ja has somiat.



divendres, 4 de juliol del 2008

Monjoia



He vist la lluna d'ungla,

sota la llum corba del cel,
monjoia fina, perfum i mel.

Hi penjarà una fada el seu vel,
el rastre de plata un estel,
jo, els meus somnis
i algú en secret, els seus anhels.