statcounter

divendres, 16 d’octubre del 2009

Fada malenconiosa

Quan comença a glaçar a les muntanyes
i el vent flueix fresc vora la mar.


Quan la llum esdevé seda
i perd a poc a poc la lluentor.


Quan les tardes es fan curtes
i el records bronzegen tènues l'horitzó.


Quan els silencis al bosc fan basarda
i els cinemes s'omplen d'assassins i morts.


Quan el carrer és lloc de ràpid pas
i a les cases es tanquen els balcons.


Quan succeeix això,
arriba la fada malenconiosa
que ens musica la tardor,
omple taules de bons àpats
i ens sorprèn amb panellets,
castanyes i fruits secs.


***

Les lletres

Pels camins de les paraules
avancem planes enllà,
pugem serralades,
i parem a contemplar
com és de bell el Planeta,
ses plantes, el cel i els mars,
les llums a tothora
els ocells de pas,
les nits amb estrelles
i la glaçada de març.

Trepitjant pedres,
còdols i macs,
demanant a les lletres
ajut al pas,
car són elles les reines
dels textos i les converses,
dels pensaments i els relats.

Les lletres,
sons i grafismes
a les nostres mans.
A les teves mans...



***

Les hores petites

Sentir amb aquest alè de tardor
la gràcia de fruir de les hores petites
emmarcades per l'evasiva foscor
que anuncia els primers raigs...
*
A una ciutat que s'aixeca a diari
remenant vèrtics vitals,
que empeny agosserada als seus humans
a moure's de costat, i amunt i avall,
que atreu projectes ilusos
bastits a les desesperances,
que aixopluga al port transatlàntics i pasteres,
que escarba als núvols de cels nous.
*
Que contempla el primer fred dels sense sostre,
el silenci esgotador de qui no té interlocutor,
que contempla les fisures del temps
i les tempestes que esmicolen agendes.
Que reescriu vides i signa defuncions,
que decora ses places amb obres
i escampa florides empolsegades als balcons.
*
La gràcia de fruir de les hores petites.
***