Març de pluja

Març de pluja,

gris al cel,

dia fosc de son i vent.

j

Boires van i vénen,

segresten pel carrer

alegries i rialles

que s'amaguen

entre els rostres de la gent.

Març de pluja,

gris al cel,

dia fosc de son i vent.

Han florit els ametllers

i ens arrelen a aquest cel

que ens regala meravelles

quan ja s'acaba aquí l'hivern.

Plou

Plou a dojo,
plou a mars,
plou al estil més tropical.
Plou a bots i barrals.

És la pluja contundent
que buida núvols,
neteja les façanes,
rega terrasses
i a fora fa fang.

L'acompanyen les ventades
del cel més espantades,
les que pentinen carrers i arbres.

I jo surto a celebrar
amb delit tanta pluja
que ens ha de refrescar.

Llamps i trons

Albada avui de llamps i trons,
pluja intensa, tot sorolls.
Aigua a dojo, llums flagrants
neix un dia amb color estrany.

Ventades en totes direccions,
cel trist i gris que genera son,
esborra xafogors i calorades,
remena tempestes pels records
i modifica, a poc a poc,
a cadascú el seu petit món.



***

Qualsevol dia plourà

Qualsevol dia plourà,
rebentaran els núvols
i l'aigua ens parlarà.

De diluvis,
de plugims.

De rec, de sèquies,
de fang, de rieres.

De les fonts del Nil,
de les cataractes, del mar.

D'illes oceàniques,
de balenes blanques,
de pingüins polars.

De granotes i tortugues,
de cargols i bromèlies
i paisatges tropicals.

De gotes d'aigua
sobre les fulles dels arbres,
i esclatant amb impacte a l'asfalt.

De gel,
de banquises,
d'icebergs.

Qualsevol dia plourà.

Meravelles de l'asfalt

Meravelles de l'asfalt,
que desprèn olor a terra mullada
en rebre els gotellons de la ruixada.

La primavera ens sorprèn
amb pluges de vegades sobtades
mentre esbufega el vent
en moure el verd més nou de les branques.

Ha arribat la natura al carrer!
Respirem aires agrestes,
ensumem el clima variable a la pell
i la meteorologia a caprici al cabell.

Baixa en picat el termòmetre.
Abandonem aixoplucs i sostres!,
sortim a ballar amb els arbres
entre la pluja i el vent
que a ciutat han arribat
totes les flaires del camp.

Cau del cel

Cau del cel
sota la llum més apagada
malgrat fer estona de l'albada.

Cau constant,
cau amb ritme
a les teulades,
cau al cap
cada gota
amb esquitxada.

I llisca tota l'aigua,
llisca entusiamada,
fa remolins,
rutes corbades
i saltirons amb la baixada.

S'han reunit
gotes i esquitxades
per ser corrents
esbojarrades
amb miralls que el cel d'abril
cerca presumit
a les nostres contrades.



***

Causes

Em detura la mandra al llit,
la fan dansar el ritme de la pluja,
el fred que ens atura,
el recent canvi d'hora,
la foscor al cel tan d'hora,
i l'entrada al mes d'abril.



***

Tènue és la pluja

Tènue és la pluja i constant
que abrillanta llambordes
i llisca per sobre l'asfalt,
demana obertura de paraigües
per omplir els carrers d'anonimat.

Aïllament fantasmal,
transit humà sense ombres,
a corre-cuita, d'aquí cap allà,
sembla que tothom sap
cap a on ha d'anar.

Esquitxades, cel brut
amb núvols blanc tèrbol.
Tinc, tenim set de llum.
I quan es faci fosc,
semàfors i rètols
seran fonts de raigs.
I grinyolarà el transit rodat
per damunt del silenci
que una nit plujosa ha instaurat.

El cel, el sol, els núvols, el vent...

Al matí, un sol de dia clar;
a migdia, tots els núvols
pinten el cel de gris i blanc
mentre el vent fa de les seves.

No serà pas gaire estrany
que una tarda aigualida
ens remulli avui el passeig.

La pluja és insistent

La pluja és insistent,
el paraigua m'acompaya.
Fa tres dies que no para,
cau amb molts ritmes l'aigua,
deixa els carrers brillants
i ens reflexa llums al pas.

Diferents són els sorolls,
el trànsit rodat escandalós,
el xapi-xapi omnipresent
i les petjades molt sonores.

Ens esquitxen els cotxes,
se'ns mullen les sabates
i arrosseguem un flou d'humitat
tot el dia al cos enganxada.

Ens atrapa amb fluïdesa l'aigua,
esdevenim cargols celebrant diumenges,
esdevenim nens d'un poblat nedant al riu,
esdevenim sirenes misterioses entre les algues,
esdevenim fangueix endevinant la floral flaire
que un dia qualsevol, molt aviat, regnarà a l'aire.

Blanc i gris i negre

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

Han fugit, són ja memòria
els colors i la clara llum del sol.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

S'ofeguen les fulles al terra
contra un asfalt de plom i por.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

I a ciutat la vida és dura,
les hores s'omplen de foscor.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

Del camp, del bosc

Del camp i del bosc,
els regals de la natura
que en duu la tardor.

La magrana madura,
el raïm que serà pansa,

el raïm que serà vi.
El raïm que al celler
omplirà de futur cada bóta amb el most.


Les móres més dolces,
els bolets, entre branques i fulles,
les castanyes cuites al foc.

Les carbasses de tots els colors,
les ametlles, les nous, els pinyons,
les teulades mullades,
i als camins la tardor
que il·lumina els arbres
fins que la nit expandeix arreu la foscor.

Vigileu!

Vigileu!
Ja patina el terra,
sembla una pista de ball.
Fulles mortes amb la pluja
sobre l'asfalt ens fan lliscar.

Vigileu!
L'automatisme per caure
està preparat. Cauen mares,
cauen àvies, cauen guàrdies a ciutat.
Jo no caic, jo aguanto l'equilibri
quan arriben el dies de canvi.
Les bandes blanques reben lluents
els aterratges més punyents
i les llambordes atreuen la gent.

Vigileu!

Mig mort

El dia neix mig mort,
és un cau de foscor.
Hi ha poca llum al cel,
tendeix a un gris lluent.

La pluja ho envernissa tot.
Sols les gotes en caure
posen so al silenci
i esperança al bosc.

Les fulles moribundes ploren
i el terra sembla de plom,
els tentacles de l'octubre
ens pinten tardor al món.



*

Ballen tots

S'enteranyina el cel
a aquella hora incerta de la tarda
a ritme del silenci extrem.


Cauen unes gotes amb embranzida
que han pres el primer lloc.


Ara fan una festa els cargols,
treuen el cap, treuen el cos,
mouen antenes fins que és fosc,
ballen sota el xàfec, ballen tots...


I quan sigui negra nit
l'aigua i la terra seran fang
i els cargols fugint patinaran.


Degota encara el cel
fins que a la fi brilla un estel.

Plou amb força

Plou amb força a la tardor,

plou i regna la foscor.



*

Aigua a dojo

Aigua a dojo ha caigut del cel
amb calma, constància i ritme.
Cada gota, un mòbil lloc mullat
i el conjunt, un generós ruixat.

Brillantor rere cada reflex.
Un petit paper remullat
navega cap a la claveguera
i la tardor ja s'estrena sense espera.

Aigua a dojo ha caigut del cel.

Sortirem

Sortirem de sota terra,
buscarem el sol i l'aire
fins que ens trobeu, boletaires.

Acolorint el sol del bosc,
atorgant a l'ambient aquella flaire
i rebent assedegats la pluja saludable
som uns éssers vulnerables
que us esperem camuflats entre els arbres.

Tanqueu casa vostra,
abandoneu sofàs i sostres
i venint muntanya amunt
ens trobareu quiets entre la molsa.

Agafeu-nos per bressolar-nos al cistell
i torneu lluint una collita abundosa,
que enguany la natura és amb vosaltres generosa.

S'anuncia la tempesta

Un cel espès i dens
s'omple de gris i violeta,
ja comença a tronar
la tarda és de tempesta.

Tanquem portes i finestres,
s'aixeca un vent fred i negre,
la pluja es fa esperar,
les branques no paren de ballar.

Minva la llum,
s'escurça avui el dia
i ens regala el temps d'estiu
un vespre de foscor i tenebres.

Plou amb fúria

Cada instant és més intens,

plou amb fúria

un xàfec sense enteniment.

Cau rabent

tota l'aigua que hi ha al cel.

Marxa enrera

del transvasament;

es col·lapsen clavegueres,

salta pels basalts la gent.

Són inútils els paraigües,

plou amb fúria

un xàfec sense enteniment.

Com una pluja del tròpic,

com un mullader caòtic,

com una tempesta a la selva,

com un miracle anti sequera.

Plou amb fúria,

cau rabent.