Pregunta de cendra,
resposta de mort.
Vaig percebre un cos caducat
-vidre als ulls, pell de plexiglàs-
un rellotge aturat
-velles campanes, tic-tac-
i un plàstic momificat amb mots,
oblidats vestigis d’un antic món.
Em preguntes què vaig veure,
i com que no em pots entendre
et recitaré amb sorolls malcarats
la teranyina mental que he guardat,
doncs sense paraules no pots copsar
l'abast del què vaig veure, del què jo sé.
Brmmmmmm bummm
Prkggrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr frgggggggggg!
Em preguntes què vaig veure...
Aquest text participa al 116è joc literari que proposa en Jesus M. Tibau al seu blog "Tens un racó dins del món"
