Les paraules

Pinten les paraules un paisatge,

expliquen com mil llums

il·luminen un capvespre

i traspassen sensacions

que ens foraden els records,

que retallen pètals grocs

al bell mig d'un hivern nu.


D'un hivern nu, fred,

gris i blanc i negre.


Pinten les paraules un paisatge.

Bressolarem els sons

Bressolarem els sons
a ritme compassat del vers,
aniran fluint els mots
per la ruta més serena.


I les veus seran compàs
i les direm amb la boca plena
si les paraules troben un lloc
al bell mig d'un nou poema.



Avançarem, lletra a lletra,
pels camins del ja està escrit
i les cruïlles d'aquí es queda,
que anem a tractar un altre tema.

Coses dels mots

Reposen de nit els mots,

prenen la rosada a l'alba.

S'aixequen per estrenar el dia

i anomenar les coses de la vida.

***

Escriure un poema

Escriure un poema,

buidar el cap de paraules

i viatjar amb l'esguard

per un cel de tempesta.

*

Tenir sols un ritme

i teclejar els mots.

El mot del tro que trona,

de la pluja que plou,

del fred poderós

i del vent més ferotge que bufa.

*

De la terra humida,

de l'olor de les fulles

que perderen la vida,

dels bolets futurs,

de l'esclat de mil llavors,

dels ocells que s'ho miren,

del cargol que es sorprèn;

els mots que et brollen a mida...

*

I tancar amb punt final

l'última estrofa,

per acabar amb un vers

que t'acaroni l'oïda

sense oblidar llegir tot sencer

el poema en pantalla

i veure si la rima no falla,

si té el ritme ficat a cada paraula,

si el que dius és verdader,

si el lector s'ho creurà

i tindrà ganes qualsevol dia

de llegir més poesia...

***