Una porta tancada

Ens obre la nit de Sant Joan

la porta gran per entrar-hi.

Al temps de vacances,

al temps de l'estiu,

al temps del blat daurat,

de badar fins ben tard,

de calor i hores a l'aigua.

Ens obre amb cada coet

la il·lusió renovada,

les hores salades de platja,

els gelats a mitja tarda

i aquells deures per fer

a la maleta quasi sempre tancada.

Ens obre amb l'esclat brillant

sota la nit estelada

un llibre en blanc 

que omplirem amb imatges

i converses i jocs i alguna migdiada.

Ens obre la nit de Sant Joan

una porta tancada.

Hi entrarem a ritme de l'albada,

passejarem amb els peus de la màgia

per paradisos de la vida lletrada,

avançarem, girarem amb la roda del temps

fins que el raïm de la vinya dormi 

a la foscor de sa humida i freda cambra...

Farem alta la foguera

Farem alta la foguera:
nit i màgia de revetlla,
la revetlla de Sant Joan.
Amb els trastos i la llenya,
aviat fum, i després cendra.

Les cadires i un llit mort,
les cortines que el gat esgarrapà,
la capsa de les joguines
i uns marcs de fusta despintats.

Farem alta la foguera:
nit i màgia de revetlla,
la revetlla de Sant Joan.
Amb els trastos i la llenya,
aviat fum, i després cendra.

Els records de les nits fredes,
la granera esgotada de dur bruixes a volar
o mig morta i cansada d'agranar,
el passat, què és mòmia embolicada en draps,
les esperances que mai no reeixiran,
i aquell refredat seu de virus ancestrals.

Farem alta la foguera:

nit i màgia de revetlla,
la revetlla de Sant Joan.
Amb els trastos i la llenya,
aviat fum, i després cendra.


I quan cremi l'últim bri de fusta
la primera llum del sol beneirà
oblits i amnesies que el foc ha segellat
al racó del no hi és i mai no ha estat.


Farem alta la foguera.

Flor de Sant Joan

Grocs els pètals,
grocs els estams
per competir
amb el sol i els seus raigs:
és la flor de Sant Joan

Mapa de llum/ Revetlla de Sant Joan

Veure com daura el cel un raig de lluna,
veure com traspassa el finestral
perquè ens il·lumini
la revetlla de Sant Joan.

Pinten els estels
aquell mapa de llum,
puntes fines al cel
teixides per l'astronomia.

I ja només ens cal
girar el cap a dalt.

Nit de Sant Joan

Coca de pinyons
per a minyones i minyons,
coets cap el cel
sota mil estels.

I una gran foguera
que aquesta nit tot ho crema:
els estris roïns, la fusta més vella
i les últimes hores de la primavera.