Dibuix de Dolors Todolí Bofí, a qui dedico aquest poema
Són bruixes les lletres
que dansen ballet
contentes de ser-hi
al damunt del paper...
Em saluden, em criden,
les contemplo i les veig.
M'expliquen històries
del món al revés,
històries de la lluna,
i secrets del teu gest.
M'expliquen històries
que inventen un éssers
pels forats dels vents.
***