statcounter

dimarts, 16 de juny del 2009

Poema per a una mestra que es jubila

Cesca

Treballadora incansable,

què faràs amb tot el temps?



T’arriba l’etapa de la impunitat,

de saber que t’organitzes la vida

i ningú ja te la organitzarà.



Fora horaris, graelles i quadres,

fora llistes, programar i avaluar.

Ara et toca viure a dojo

pels camins que t’has de dissenyar.



Treballadora incansable,

començares feina ben aviat.

Generosa afable i transmissora

de la llengua i el saber,

que aculls nenes i nens,

els hi ofereixes aixopluc

i els hi atanses als perquès.





El circuït, profund i dúctil

marcat per la dedicació

compaginant treball i estudi

entre família, llar i emocions.



Contundent, seu de criteri,

abastant ampli camp laboral,

estimada per alumnes i col·legues

en el teu llarg, llarg transitar.



Dinàmica i emprenedora,

confiada, amb recursos i gran impuls

has deixat empremta a l'escola

dia a dia, curs a curs.





Treballadora incansable,

què faràs amb tot el temps?



T’arriba l’etapa de la impunitat,

de saber que t’organitzes la vida

i ningú ja te la organitzarà.



Que trobis dies lúcids

i meravelles a l’abast,

et mereixes hores d’oci i descans,

et mereixes bona vida

i el que vulguis, ..................., copsar.


Tens el món pel davant.




3 comentaris:

Júlia ha dit...

Fa uns dies vaig fer 'per encàrrec' un parell de poemes per a jubilacions, també.

Ai, totes ens fem velletes, uf.

Bon final de curs i bons poemes!!!

Isabel Barriel ha dit...

Gràcies Júlia! el final de curs cada any és més llarg... S'han de tancar tants temes, que hem de començar amb temps.
Velletes dius? i contentetes. T'ho diu una fatigadeta.

Unknown ha dit...

Trobo molt emotiu el teu escrit