Jornades

Jornades de boires i núvols,


dies clars i hores de sol,


nits de lluna i albades en calma,


l'oratge a tothora canviant.





Primaveres de llum i ventades,


hores llargues d'estius a la vora de l'aigua,


tardors fugisseres de fulles seques per terra,


hiverns blancs que somien ja amb el desglaç.





Viatge vital sense parades,


que avança i corre per les vies dels anys


entre l'harmonia i saviesa de la natura


que ens regala paisatges al llindar de l'esguard.





I gires, i mires, i vas,


i cantes i pintes les ombres


quan la llum ja va declinant,





fins que el temps es mou ràpid


i tu tens cada dia el batec més lent


fins que toques les arrels del xiprer...

Poema de la mort. Poema a la mort

Tots som un pou de vida,

tots vivim amb la mort

amagada a una guarida

que ens agafarà de la mà

a poc a poc, o un dia de cop.

Si l’alè es cansa

i l’ombra ens domina.

Si un mal cop de sort

al no- res ens deriva.

Si un esdeveniment

ens paralitza el cor.

Si un joc del destí

ens fa perdre la partida amb la vida,

ja saben els altres que érem part d’un tot

i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,

i amb les flors i el foc l’eterna fugida.

I serem record,

i serem la baula

d’una cadena que ens uneix a tots

al misteriós món de la vida,

al misteriós món de la mort.