statcounter

divendres, 29 d’octubre del 2010

Castanyada

En caure del castanyer
s'arreceren les castanyes
entre la molsa i les pedres
fent un quadre fugisser.

I les fulles i el pelló
amb les falgueres i les herbes
entre la humitat de l'estació
posen tocs de distinció
a un art efímer en vies d'extinció,
que la gana, el fred i la gran festa de tardor
han d'esvair aquesta natural distribució.

I quedaran els castanyers, després,
esmorteïts, adormits, tristos. Amb un sol consol:
el groc brillant dels rossinyols
que han nascut als seus erols.


***

2 comentaris:

Rafel ha dit...

Verd que agermana Ries amb muntanyes d'amatistes.
Verd que escriu les mils veus que llisquen Gualba avall, entre noves veus d'escoles que fiten la tardor.

Veus que es van esmorteint, castanyada passada,
sota l'escorça glaçada.

Isabel Barriel ha dit...

Transició autèntica al Montseny...