He somiat un mar de núvols,
he buscat un prat amb flors,
he trobat colors de somni
i mil llums al cor de la tardor...
Ambre, mel, daurats i roigs,
a cada hora un canvi de to
mentre el vent juga amb les fulles
i les branques ballen sota el sol.
És el temps de guardar els fruits,
és el temps de tancar finestres,
de tenir a punt llenya i llar de foc
i de llegir poemes en fer-se fosc.
***
2 comentaris:
Molt sensible la poesia, fins fa pocs dies jo a la llum de la llar de foc llegia, potser no sempre poemes, però de debó que es molt relaxant fer-ho.
Imma, que no ens manquin mai el foc i la poesia!
Publica un comentari a l'entrada