Tens nom d'emperador, juliol.
Arribes farcit de temps, juliol.
M’encetes les vacances.
Duus a les tardes més generoses
llum solar plena de matisos.
I les nits més càlides sota la lluna.
Ets preludi de l'agost.
Ens catapultes a les lectures,
a saltar d’una ombra a una altra,
a esquivar mosques i mosquits,
a assaborir líquids exquisits.
Ens fidelitzes als protectors solars,
a contemplar el mar
a controlar els núvols,
a preveure les tempestes,
a fer la migdiada al sofà.
Ens fidelitzes al goig del temps immens.
Arbre
Caminar amb el cap ben alt,
trepitjar les fulles seques,
enfonsar els turmells al fang...
I esperar la neu d’hivern,
i esperar que plogui el temps,
que t’envoltin les falgueres
que l’estiu ressequi el sòl,
que et creixin les arrels.
I quan siguis un gran arbre
ignoraràs el teu passat
i esperaràs el sol de març.
Entre els mots
Nedar a l'estany gelat,
buscar or entre la sorra,
relliscar de nit pel fang
o naufragar al mig del mar...
Això i més pots viure
si t'endinses entre els mots
que algú ha escrit a un llibre
i fas dels teus dos ulls iots.
Capvespre
Circulant cap a l'oest
veig el sol fet una esfera
de foc incandescent
gegantina i fugissera.
Com a sostre,
un cel inmens
d'absolut gris
i volum intens...
Declina el sol a l'horitzó.
Al davant, troncs i branques definits,
siluetes fosques d'un capvespre ja finit.
I començarà la nit.
Ja neix la flor de l’ametller
Ja neix la flor de l’ametller,
ja hi floreix quan s’acaba gener.
I cada nit contempla el panorama
d’un camp viu emblanquinat per la nevada,
amb un ull a cada estel
i a la lluna la mirada
mentre regna el fred a tota la contrada.
L'ametller
L'ametller ha florit,
la mosca ho ha vist.
Cada flor,
un fruit
quan l'hivern
ha fugit.
El sol i la lluna
El sol i la lluna
dansen tot d’una,
el sol amb les mosques,
la lluna a les fosques.
DE NIT
S’ha fet de nit
i surt la lluna,
s’ha fet de nit,
dormiré al llit.
El llit és tou,
el llit m’agrada,
el llit és meu,
el llit m’abraça.
S’ha fet de nit,
dormiré al llit.
Les onades de la mar
Les onades de la mar
ara esquitxen, ara esquitxen.
Les onades de la mar
ara esquitxen i se'n van.
A la vora de la mar
A la vora de la mar
he trobat una gavina,
a la vora de la mar,
la gavina ha volat.
A la vora de la mar
he trobat a quatre crancs,
a la vora de la mar,
els crancs s'han amagat.
A la vora de la mar
he vist la lluna plena,
a la vora de la mar,
la lluna s'ha quedat.
Mirem la lluna i jo,
mirem l'aigua salada,
la lluna des del cel,
i jo des de la platja.
A la vora de la mar
he vist la lluna plena,
a la vora de la mar,
la lluna s'ha quedat.
Solstici d’hivern
La nit més llarga de l’any
posa nom a aquesta data:
és avui el solstici d’hivern
que li roba hores al dia
allarga la durada als somnis,
encén bombetes dins la foscor,
sembra l’esperança en el nou temps,
escombra les rancúnies,
i enceta nostre futur...
I tots els futurs del món.
I els mons del món futur.
Cada any te el seu solstici,
cada hivern el seu Nadal,
cada nit la seva albada,
cada platja ses onades,
cada plaça el seu fanal.
