L'estiu avança

Veure com llueixen blancs els núvols,

veure com l'estiu avança dia a dia,

ensumar a la brisa del matí

l'anunciat final de les vacances.

Enyorar abans d'hora les estones de lleure,

tantes hores per jeure,

els matins inacabables vora mar

i els berenars al camp de cada tarda...

Sommiar que la vida

és un patchwork de temps lliure

i que un mestre de l'art

va cosint amb fil d'or cada peça.

Veure com llueixen blancs els núvols...

Anar enllà

Viatjar,

sortir a escampar la boira

pels viaranys de la rima,

volar a les ales de la màgia,

anar enllà, lluny enllà...

Descobrir nous paisatges,

contemplar aquells poblats,

navegar entre manglars,

olorar flors i fruites

que no havies vist mai.

Solcar per les lletres dels mots

fins que el vers t'engolleix,

ser un dia estrofa rodona,

saltar pel bosc de les paraules

fins trobar l'esvelta, la que és genial

la més elegant per fer lluir al poema

allò que tant t'agrada i que és natural.

Explicar com neix l'albada,

com la nit de cop s'ha finit,

com esperes del nou dia

que el temps et miri de cara,

que et regali llum serena i relaxant

amb núvols que t'empenyin

pel món sideral...

Sóc el poema del mar

Un vers amb cada onada,

a l'esquitx, la sal,

tota l'aigua et banya,

ets la blavor del poema,

ets qüasi una sirena.

Recites els mots,

tot és ritme,

va i ve la mar brava,

et gronxa suau suau a la platja.

Sóc el poema del mar,

sóc cada vers de l'onada,

sóc la sal que no es veu

i quan s'asseca és blanca.

Sóc la llum que ens escalfa,

sóc el vent que canta,

sóc un vaixell de paper,

sóc el mirall més transparent.

Sóc la brillantor de la sorra,

són l'alga, sóc el pi, sóc la roca,

sóc el sol que il·lumina el món,

sóc la paraula a la teva boca...

Amunt

Una ombra, un raig,

foscor amb estels i lluna,

és el cel un lloc

sostre màgic món.

Per apaivagar pors,

per protegir la son,

per il·luminar-nos els dies,

per viatjar entre els núvols

com fan els avions...

Només cal mirar allà,

i volar amb el desig,

fer-te amic de la brisa,

fer-te amic de la pluja,

fer-te amic del sol,

guanyar alçada amb la vista,

imaginar anar ben amunt...

Així

Passem l'any sencer

mirant el cel per la finestra;

-ara fa sol, mira els núvols!,

cau un plugim, tot és gris.

I a poc a poc cau la nit...

Brilla un planeta, 

surten els estels,

la lluna, ja qüasi plena,

sembla una cara amb vel.

I amb l'albada

una llum blanca

entra pels vidres,

inunda les parets,

anuncia un nou dia,

ens regala més temps.

I així passa una setmana,

passa un mes,

arriba la calor, arriba el fred,

així la vida ens empeny...