Poesiaula

dimarts, 22 de maig del 2007

Hi ha dies

Hi ha dies que tenen tot el clima dins,
amb boira i pluja densa com l'anís,
amb ventades i hores assolellades,
ruixats efímers de tarda,
i gotes emmirallades de nit.

Juguen els núvols al cel,
volen ser estels,
veles de vaixells,
volen ser joies d'argent
subhastades pel vent.

Juguen els núvols al cel,
ens miren,
ens dutxen,
ens refreden la pell
ens mullen el pèl,
ens segresten la ment.

Juguen els núvols al cel.

dissabte, 5 de maig del 2007

Dies de maig

Ja hem entrat als dies de maig,
lluminosos i llargs.

Aromes de gessamí,
roses a punt de florir,
calor i fred fan dura batalla
perquè triomfi el ruixat.

I les nits es fan amables
per poder mirar el cel
sense patir el fred de l'hivern.

I el sol del matí
ens fa fruir d'uns arbres
que sols ara llueixen flors.

I el migdia ens convida
a buscar una mitja- ombra
que ens dissimuli la calor.

I quan la tarda es fa capvespre
guardem als ulls l'ultim raig
per celebrar que és primavera
i que és bonic el mes de maig.

dimecres, 25 d’abril del 2007

Ballant amb els estels

Un roser de flors vermelles
ha crescut al meu balcó,
i una esfera d'estrelles
ha dut al cel la primavera.

No puc pas anar a dormir,
que vull estar sempre aquí
per contemplar-li la bellesa
a aquesta nit del mes d'abril.

La lluna en quart creixent
ja travessa la finestra
mentre els somnis obren les portes
a un món de màgia, llum i contes.

Desfilen fins l'albada
les bruixes i les fades
ballant amb els satèl·lits i els estels
que esvairà el primer raig de matinada.

dimarts, 24 d’abril del 2007

Sóc un raig

Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

Recordo els dies de tardor,
quan al terra dipositava el bosc aquell color
que anant del groc torrat al roig
era gradient a la paleta d'un pintor.

Recordo les nits fosques i fredes,
quan als prats i cims i obagues
regnava el silenci dels estels
i un hivern llarg de neu i gel.

Recordo la llenya a cada llar,
i el fum sortint de les xemeneies,
i aquell paisatge blanc
que jo transformava en mirall de llum brillant.

Recordo els dies clars de primavera
que omplien els camps de roselles,
els jardins d'ocells i de poncelles
i les cases d'aromes de la terra.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

I molt m'agradaria
que fossin eterns els meus records,
cada estiu per sempre un cau de vida
i la Terra que a diari il·lumino, un gran món.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel...