statcounter
dilluns, 18 de gener del 2010
dissabte, 16 de gener del 2010
Dient poesia
Mira al teu voltant:
a cada racó, un color;
pels vidres, el sol,
per la porta, un so.
Per a cada sensació, un mot.
I cada mot al seu lloc
per fer aquesta cançó.
Tot el sostre blanc,
els raigs em desperten;
sento l'activitat
dels veïns de l'escala,
de la radio que parla,
sento bordar
el gos a la plaça...
I estreno aquest dia
t
dient paraules de poesia.
***
divendres, 15 de gener del 2010
Matí de sol
Matí de sol acolorit,
parafernàlia de núvols lleugers;
llum a les façanes, a la nuesa dels arbres,
llum que fa de la ciutat un anunci d'activitat.
Blancor il·limitada matisada pels gocs i rosats
que ens posa en safata tot el temps clar pel davant.
***
dijous, 14 de gener del 2010
No us volia decebre
El ritme intern de cada poema,
el cor que dins li batega,
l'alè, una harmonia per desenvolupar el tema,
la rima que modela el vers,
aquella inesperada cantarella.
Els sons de cada mot,
l'inici de l'estrofa primera,
aquell començar quan no hi ha res
a una pantalla que espera;
la màgia d'una lletra,
un grafisme que s'autogenera...
No us volia decebre,
però he de dir que la poeta no inventa,
que és de les paraules que ballen, titella.
Que sols tecleja i tecleja...
***
Tot enfosqueix
El cel pinta de gris
les jornades més negres
que el calendari ens ensenya.
Gelor a la nit,
absents les estrelles,
la lluna no hi és.
Tot, tot enfosqueix.
***
dimecres, 13 de gener del 2010
Fred
S'ha quedat el fred enganxat a les façanes,
als nassos dels vianants
i a les mans dels operaris
que van reparant cables pels terrats.
Ens tanca dins de casa
i ens congela l'escalfor.
No hi ha prou llenya al bosc
per escalfar-nos amb el foc.
No remet aquest hivern el fred,
és a tothora intens,
ens fa evident l'alè
i solidifica totes les llàgrimes...
als nassos dels vianants
i a les mans dels operaris
que van reparant cables pels terrats.
Ens tanca dins de casa
i ens congela l'escalfor.
No hi ha prou llenya al bosc
per escalfar-nos amb el foc.
No remet aquest hivern el fred,
és a tothora intens,
ens fa evident l'alè
i solidifica totes les llàgrimes...
Etiquetes de comentaris:
el primer fred,
poema d'hivern,
poema del fred
Subscriure's a:
Missatges (Atom)