Un dia amb llum

Poema-regal

sense llaç ni embolcall

per a tu,

Olga Xirinacs.

Ha nascut un dia amb llum
acumulada a cada hora;
ens sorprèn després d'una pluja
incansable i colpidora...


Nova etapa a un oratge
que castiga llars dels pobres,
las que creixen als barrancs
i als suburbis més anònims.


Sort que el sol
avui els hi dóna
calidesa amb els seus raigs
per ressecar la zona.


I farà florir
mimoses i baladres
per decorar i acolorir,
fent-lo visible, aquell paratge.

Desert blanc

Foto: desert blanc. Egipte

Desert blanc

de llum canviant

i hores mortes

enmarcant aquest capvespre.

Ombres constants

davant l'esguard.

Arxivar-les al disc central

de les imatges importants

per tenir-les sempre a mà

i retenir-les en pantalla.

Que tinguin sempre entitat,

que desprenguin llum d'un dia,

que ens pintin de grocs, blancs i rosats

els grisos d'austeritat.

j

Que ens expliquin l'entrellat,

m

com reviuen dins del cap

n

els arxius lluminosos i visuals

j

que signen els nostres bons temps passats.

j

***

La lluna més fina

He vist,

i

p

quan s'ha fet de nit,

la lluna més fina

al cel ja enfosquit.

Gran boca somrient

de llum fluorescent

que s'empassa històries

i escup encanteris d'estels.

Sembla una barca egípcia

sembla un arc de llum al vent,

monjoia de somni i màgia,

sobreixidor de cofres amb secrets.

Inspirador de gats pels terrats,

de poetes pluriempleats,

de compositors musicals

i dissenyadors de tendències vitals.

o

La lluna més fina.

Fauna artesana

La neu

La neu cau abundosa,

abraça branques i temps

sota el vol baix de l'alosa

que divisa el tel blanc del cel.

El silenci de les volves

en volar a caprici d'un boirós vel

ens musica pau amb veus

que ens aixopluguen cada vers.

I cantarem un poema

lloant el foc i la llenya

rimat per la duresa del fred

i la fe en la primavera ja propera.

I la neu, esglai sobre del paisatge,

romandrà fins que el blau més intens

ens regali sol a tot l'engranatge,

i tanta blancor s'esvaeixi

o

amb la calidesa de l'oratge.

*****

Dedicatòria

A mestres, lectores i lectors

que gaudeixen amb els poemes

d'aquest blog

Isabel

Se m'escapen a mi els versos
van volant pel cel del món,
fan parada a les escoles
i allà són fulls de colors.

Alguns, cansats, hi dormen.
D'altres són veus, són ressò
als caps i els cors del poetes
que a l'aula reviuen cada so.

I un dia els poemes
seran cantarelles de nens i nenes.
Bressoleu, mot a mot, els poemes
abans meus i ara de tots!

L'hivern és present

Quan a migdia el cel llueix blanc


i la temperatura ambient no puja.




Quan a la radio parlen del fred


i de la immediatesa de la pluja.




Quan el mes de febrer s'esterrufa


i ens arracona a la vora de l'estufa.









És què l'hivern és present


aquí, a la vida de la gent!











I espera que arribin el raig del desgel,




les aigües trapelles als tobogans de les rieres,




els primers borrons a branques i herbes,




els colors de les pintures a totes les textures,




la primavera amb olor de planta remeiera,




i les aromes que remenen a ses olles les bruixes fetilleres...