Després de la pluja

Després de la pluja

queden gotes brillants

que fan del paisatge

una joieria ambulant.

L'entrada de la nit

Se'm fa petit el temps,

i les hores curtes.

Esmicolen les llums
els millors minuts,
i embolcalla la tarda
el blau enfosquit quan fuig.
I fan reunió els silencis,
reverencien l'entrada de la nit

mentre la lluna tria el seu vestit,
que ha de ser el més elegant i distingit.

D'aquesta manera,
qualsevol actual capvespre
és un indret de màgia
per esperar pacientment la gelor de l'hivern...

***

Obren ses ombrel·les els follets

Insistent, rítmica i silent

cau la pluja sobre el bosc.

Patinen les gotes, 

pengen dels troncs

són llàgrimes, son plors,

queden immòbils tocades pel goig.

Tremolen, emmirallen el sol.

Obren ja ses ombrel·les els follets

i apareixen entre els verds els bolets.

Trompetes, ceps, rossinyols,

rovellons, fredolics i camagrocs,

la vida pel terra entre llimacs i caragols

amb els primers freds de la tardor.

És la festa gran del gran món dels fongs!

La tardor s'ha fet poema

(Muntatge del blog http://quehacemoshoyenelcole.blogspot.com/

Haikú

Petita cançó de tardor

Ha plogut per fi al bosc (Un cant d'esperança)

Ha plogut per fi al bosc,

la molsa és cau de sons,

hi ha fang vora el barranc,

i les branques degoten.

Els bolets veuran el sol,

s'espavilen amb la pluja:

els camagrocs surten de presa

mentre el rovelló tardà s'ho pensa.

Hi ha allà vida a un món

fet de colors canviants i aromes,

la màgia de la tardor

ens anirà pintant cada racó.

Ha plogut per fi al bosc...

***