Hoplia caerulea Entre les herbes,vora el canal, molts exemplars d'escarabat iridiscent blau metalitzat.
Avança el temps, fa dreçera,ens empeny la primavera, ens catapulta amb dolçor cap els dies de més calor. I oblidem el fred d'hivern, les albades congelades, les serralades totes blanques i aquelles nits de gran foscor.
És avui l'aniversari d'algú que gira feliç amb la Terra, que parla, que mira, que riu, que suspira, que sense parar viu la vida, que roda i balla i salta i estudia.
Hi ha dies que tenen tot el clima dins, amb boira i pluja densa com l'anís, amb ventades i hores assolellades, ruixats efímers de tarda, i gotes emmirallades de nit.
Juguen els núvols al cel, volen ser estels, veles de vaixells, volen ser joies d'argent subhastades pel vent. Juguen els núvols al cel, ens miren, ens dutxen, ens refreden la pell ens mullen el pèl, ens segresten la ment. Juguen els núvols al cel.
Ja hem entrat als dies de maig, lluminosos i llargs. Aromes de gessamí, roses a punt de florir, calor i fred fan dura batalla perquè triomfi el ruixat. I les nits es fan amables per poder mirar el cel sense patir el fred de l'hivern. I el sol del matí ens fa fruir d'uns arbres que sols ara llueixen flors. I el migdia ens convida a buscar una mitja- ombra que ens dissimuli la calor. I quan la tarda es fa capvespre guardem als ulls l'ultim raig per celebrar que és primavera i que és bonic el mes de maig.
Un roser de flors vermelles ha crescut al meu balcó, i una esfera d'estrelles ha dut al cel la primavera. No puc pas anar a dormir, que vull estar sempre aquí per contemplar-li la bellesa a aquesta nit del mes d'abril. La lluna en quart creixent ja travessa la finestra mentre els somnis obren les portes a un món de màgia, llum i contes. Desfilen fins l'albada les bruixes i les fades ballant amb els satèl·lits i els estels que esvairà el primer raig de matinada.