statcounter

divendres, 22 de maig del 2009

Ser poeta

Ser poeta
és assaborir la primera llum de l'alba
col·locant als camins miralls amb calma.


Ser poeta
és calibrar el gruix de la fulla més alta
quan, impulsada pel vent, és a punt de caure.


Ser poeta
és morir una mica amb cada gota que plou
i ressuscitar palpant l'espurna d'una esquitxada.


Ser poeta
és ordenar en filera els mots que reverberen
al pou dels records, segrestats ja pels projectes.


Ser poeta
és recitar la música i cantar i dansar i pintar
al pentàgrama que dibuixen els fantasmes.


És somiar, renegar i riure.
És cridar, sobtar i reviure.
És escriure per sobreviure.
És parlar amb lletres dúctils,
és bastir un text rimant els mots,
és llegir llavors vives entre els rocs...

***