statcounter

dijous, 16 de juliol del 2009

L'olivera



A sol i serena
passa l'olivera
l'existència sencera.

Sota les estrelles,
sota els dies més blaus,
sota pluges i tempestes,
sota la lluna canviant.

Hi creixen les olives,
s'inflen al ras
seran aixeta d'oli,
seran banquet al plat.




***


6 comentaris:

assumpta ha dit...

I per aquí, terra de bon oli, els últims dies els passa amb l'abric d'una mantellina blanca (la boira).
;)

Isabel Barriel ha dit...

Quina sort teniu... (ho dic pel bon oli)

Unknown ha dit...

Bona foto per il·lustrar el teu poema (una mica cremada però)

Isabel Barriel ha dit...

Bona foto... sí. De bona màquina. He forçat el color amb el Picasa per tal de destacar les olives.

Sàlvia ha dit...

Fantàstic poema, Isabel. Me'l guarde.

Besadetes amb un ragim d'oli

Isabel Barriel ha dit...

tot teu!