Blaus

Expliquen que

Expliquen que la ciutat era de marbre, que els manuscrits i
transcripcions l'últim crit,
Que la llum embadalia als visitants,
Que Alexandria era de la cultura el paradís.
Expliquen que de nit
La llum del far era molt blanca,
Que competia amb l'albada.

Expliquen el mar era un mirall
I la biblioteca aquell sublim espai.
Isabel Barriel

Blaus egipcis

Mar més blau que el cel, Alexandria, far que em reté...
Kavafis, Moustaky, en Durell
I uns quants més.
Segles, viatgers i papirs en flames,
Àgores víctimes de la brutalitat
Que un mar més blau que el cel ha contemplat.
Isabel Barriel

La biblioteca d'Alexandria

S'aixopluguen

L'arbre sota els núvols,

la casa sota el cel,

jo baix l'Univers

i tots a sota els mots.

(publicació automàtica)

Formes, disseny, textures...

(publicació programada)

Nova pista BI

DEL BLOG "LÁPICES PARA LA PAZ"

EL SEMBRADOR DE ESTRELLAS

Existe una estatua en Kaunas, Lituania y se llama Star Sower o El sembrador de estrellas y que pasa desapercibida a la luz del día.

Pero por la noche, bajo su sombra una estela de estrellas cae de su mano. Me ha parecido precioso este simple gesto de transformar el mensaje. Actuar sobre la realidad y cambiarla, como dice Galeano, es la única manera de probar que la realidad es transformable.

Sota el sol del matí

Sota el sol del matí

tota la llum,

tota la vida,

tots els camins...

k

L'hivern ens regala

hores breus per fruir

d'espectacles i vistes

abans que arribi la nit.

***

Nova pista, BI

Versos de tardor

Clicant a sobre,

podeu obrir el llibre

"Versos de tardor",

publicat per Petrópolis,

impulsat i coordinat per en Jesús M. Tibau

i escrit per uns quants malalts i malaltes de blog

entre els quals m'hi trobo.

Una pista

Tres estrofes amb bones intencions

Que els sons de l'hivern
ens musiquin la vida,
amb l'harmonia del fred
i el caliu al sol de migdia.

Que les llargues nits
ens emmirallin els somnis
amb espurnes d'estels
i els desitjos probables.

Que el món giri rodó,
i ens ofereixi camins
per anar-hi enllà amb lleuger equipatge
i l'esguard atent sota qualsevol oratge.

***

Ja és hivern al meu carrer

Ja és hivern al meu carrer,
de seguida es fa de nit
i la llum se'n va a dormir.


Ja em cordo l'anorac,
busco el gorro i la bufanda
per quan surto de parranda.


Ja és hivern al meu carrer,
de seguida es fa de nit
i la llum se'n va a dormir.

Solstici d'hivern

Nit llarga,

dia breu;

gelades a l'alba,

escassa llum

matinades malva.

Vespres de fum,

g

hores de calma.

Hivern

Ja pots entrar a casa,

pots venir a ciutat,

a muntanya i al camp.

Et rebran la neu,

les nits sota zero,

el gel i tot el fred

Et rebrem,

hivern.

A punt pel solstici

Tardor vora el riu

Foto: vegetació de tardor vora el Vero

Carta a Blogaire Invisible

Blogaire Invisible 2009

A qualsevol dels tres blogs
que trobareu a continuació
s'explica això
del Blogaire Invisible
amb acurada perfecció:
Malerudeveure't
Anna Tarambana
Alepsi

El secret ens uneix
amb vincles de mutu interès.

Ara us declaro
que tinc joies i diamants,
diners guardats al banc
i un cotxe flamant (poder no tant...)

Un habitacle amb tele
plena d'imatges d'ofensiva intensitat,
i uns dies de vacances
amb bitllets per volar cap a la immensitat.

Aliments i begudes,
i roba de quan la vaig comprar.
Tinc quasi de tot
el que hom pot desitjar.

Ja podeu, doncs, començar a descartar
els articles de luxe que a dalt he esmentat
i també els que us he anat detallant
i que tinc quotidianament a l'abast.

Ara us explicaré coses que se'm posen bé:
anar a cercar bolets
i trobar-ne sempre més,
ensumar olors del camp,
sentir la saviesa dels mots,
mirar l'horitzó amb ulleres de sol,
sortir al vespre com qui va a lluir el gos,
admirar els filòsofs que parlen idiomes,
escriure sobre paper blanc setinat
amb boli negre de punta fina fent la lletra petita,
tastar els formatges de Radiquero
amb vi de la conca del Vero,
ignorar els berlusconis del mundo entero,
llençar catedrals als aznars
i cantar malament un bolero...
I moltes coses més,
com fer ikebana japonès
o llegir el diari al revés.


Més clar, l'aigua.

Fuig avall

Foto: riu Vero al seu pas per Barbastro (Comarca del Somontano. Osca)

Fuig avall el corrent d'aigua,

no s'emporta cap reflex.

S'hi emmirallen les branques

retallades al cel;

suren amb la llum les imatges

sobre el riu d'aigües en moviment.

***

Temporal de tempestes

Temperatures extremes,

fred gèlid del pic de l'hivern.

Temporal de tempestes

i onades gegants,

neu a les carreteres,

ventades a les ciutats.

Intempestuosa arribada

del fred als nostres indrets,

benvinguda esperada

amb calfreds a la pell

i alè entre les boires

del paisatge més bell.

***

Albirem

Albirem dies de freda blancor,
dies de silencis prudents
i mandres amb estiraments
al llindar dels matins d'hivern.

Albirem sorolls de tanques,
el grinyolar de finestres i portes,
brogit entre llunyanies i veus perdudes,
notícies i despertadors poc oportuns...

Albirem aquell renquejar primer,
sortir del llit malgrat el pes a les parpelles,
el rebuig que ens provoca ser al món despert
i les ganes de seguir dormint per sempre
solcant els camins sota les llums dels somnis.

Quan...

Quan solques el cel entre estels,

quan les paraules et bressolen

i els blaus i blancs de les onades

et conviden a ser mar.

j

Quan veus llums als camins

i sents músiques lleus

que fan callar els crits.

h

Quan el món gira rodó

i et fa ballar sense so.

h

Quan et passi tot això

apunta't-ho al record

amb cal·ligrafia d'or

i el pàlpit dolç del cor.

l

Coses d'ara

No parem a les escoles,
toca preparar el festival,
assajar les nadales,
dissenyar els decorats...

Buscar figuretes,
garlandes i llums,
col·locar bons desijos,
pintar boles brillants,
retallar siluetes
de camells i corones,
convidar un Rei Mag.

Alimentar el Tió
que ha arribat del bosc,
esperar una nevada
acomiadant la tardor,
estudiar el poema
somiant un món millor.

Ultimar les portades,
enquadernar llibrets,
enganxar als vidres
avets, núvols o estels.

I rebre les vacances
que ens regala l'hivern!

Tardor sempre

Ocres,

tardor sempre.

Llum fatigada

de desembre;

dies pansits,

tardor sempre.

Boires baixes

Foto: sierra de Guara (Osca)

Boires baixes, to rosat,
fan la dansa, fan la dansa.
Boires baixes van al ball
cada tarda
i en silenci fan un salt.

Regal

Del blog "Col·lecció de moments".
Gràcies, Carme Rosanas, que has donat vida al post del cargol.

Sobre la tija

eixut i amagat,

somia pluja.




***

S'amagava

Foto: Colegiata de Santa Maria. Alquézar

S'amagava el sol

tot deixant rastre.

Cel rosat, llum a ratlles,

núvols de plom.

S'amagava el sol.

Flueix la llum

Flueix la llum al cel,

inaugura un dia fred

que ens regala hores

farcides de projectes

per omplir-nos tot el temps...

*

**

***

Tardor a ciutat

Foto: "Tardor a ciutat", aquarel·la de Montse Barriel

Boira baixa,
olor a humitat,
tardor de plom a ciutat.

Quatre plantes mal comptades
alguns arbres als carrers,
milions de fulles caigudes
i el polsim fluint amb les ventades.

Tardes breus,
tristor a les cares.
Massa pressa empeny les passes
i de nit fan mal els peus.

Què té un poema?

Té cadència un poema,
té el ritme ficat a dins,
té la rima de les lletres
i una idea o dos per dir.

Té música i silencis,
té energia
té aromes i sabor,
té allò que has de dir!

Té records als seus mots,
penes del cor o alegries,
té la vida si té veu...
Té un bocí del nostre món.

Dies curts

Dies curts,

moments que alien

volguts aixoplucs

i lleugeres intempèries.

Post fet a mà

Colors de tardor?

Foto: imatges del novembre al Delta de l'Ebre



Ni fulles daurades
ni arbres nus ni bosc,
sense catifes d'ambre
ni simfonies en groc.

Colors de tardor?

Rosats i blaus de quadre
sota un bressol de llum i sol.
Tardes curtes de marbre
i vespres de seda i or.

Llum i mirall

Foto: "Luz" aquarel·la de M. Martinez Rodrigo

Reverencien les cases a l'aigua,

mira el poble cap al mar.

Són els blaus llum i mirall

de la vida amb aires de sal.