S'esmicola la llum
per sota l'aigua salada;
torna al cel feta diamants
de petita factura i molts quirats.
j
S'esmicolen el mot,
cada vers i el poema,
són a la trama del tresor,
són a la xarxa de la poesia.
j
Són gresol del cap i el cor.
Són la màgia de la vida
són l'espai de la florida,
són el temps de cada crida,
són les veus amb eixida.
k
***
4 comentaris:
Avui és el dia mundial de la poesia i volia haver anat a la plaça major, on s'hi llegia en diversos idiomes un poema d'en Jordi Pàmias. No ha pogut ser.
Per això, m'agrada més encara haver-me trobat aquí aquest preciós poema.
Gràcies Isabel!
Bona setmana i bona primavera!
Segueix regalant-nos aquests bonics tresors.
Encara que no sóc molt partidari dels "Dia de...", m'agrada tenir present que tots som poesia.
Assumpta, també per a tu bona primavera! ...i molta poesia.
Calpurni, tots som poesia. Uns, però, més que d'altres.
Publica un comentari a l'entrada