Tanques i reductes
que limiten els mots;
espai de trencadissa,
una veu etèria frisa
per esquerdar el fràgil vidre
que equilibra el món.
que limiten els mots;
espai de trencadissa,
una veu etèria frisa
per esquerdar el fràgil vidre
que equilibra el món.
5 comentaris:
jo crec que no s'han de posar portes als mots... mentre escriguin poemes!
els mots necessiten portes obertes per naturalesa.
Salut
I de vegades tanquen allo que hi ha mes enlla del nostra nas.
Trencadissa la que he fet al caurem la cassola de fang a terra, pobreta!!
Arare, completament d'acord!
Jesús, jo diria que no necessiten ni portes.
Striper, i la nostra tasca és descobrir-ho...
GURMET, ai! la unitat i les fraccions... tema inacabable...
Publica un comentari a l'entrada