Té mandra el dia,
fa el ronso al matí.
La foscor s'estira,
s'allargassa la nit.
El carrer matina
amb el sol adormit.
El primer raig il·lumina
un nen que es pentina,
les capes de gomina,
gent que va corrent,
l'albada amb aquesta rima
i els núvols plàstics del cel.
5 comentaris:
Agraeixes de veure sortir aquest primer raig de sol que dóna calor.
Salut!!!
Montse, és la sort que tenim quan ens aixequem encara de nit...
L'esperem amb candeletes quan sortim de casa i és de nit!
I si ens pica l'ullet entre els arbres, encara ens agrada més.
Quan s'agraeix un rajet de sol al sortir al carrer en ple hivern..
Carme, cert, sí, sí...
Lisebe, i a la tardor, i a la primavera!
Publica un comentari a l'entrada