La nit?

La nit?

És el far dels poetes, 

el racó fosc de les lletres, 

l'amagatall dels somnis,

és el pou sense fons dels desigs... 

La nit!

Mar blau marí,

cel plagat de brillants,

horitzó extraordinari,

ombres a caprici

d'un vent que ja vol dormir.

Esperem...

Esperem el mes de maig,

l'esperem obrint l'armari

contemplant un vestuari

que no podem fer servir,

doncs fa fred ara a diari.

Volem ja arxivar

jerseis, bufandes,

mitjons, mantes

i abrics estrafolaris.

Volem estrenar

les sedes primaverals

i jornades plenes de llum

al camí que ens porta al juny.

Volem que pari el vent,

que marxi aquest fred,

que la pluja s'esvaeixi,

que llueixi el sol al cel.

Volem que torni a ser el blau

el color diürn que ens acaroni

les passes per una primavera

que va néixer massa juganera.

*