Tarda de tardor

Tarda de tardor,

llum esquinçada.

La que surt del sol

cap a una terra escarpada.

*

Daura branques i fulles,

pinta els núvols d'aquarel·les,

ens il·lumina els camins

i banya amb colors les pedres.

*

Fa créixer els capvespres

fins que són inusitats espectacles

per a mirades àvides

d'arquitectures paisatgístiques càlides.

*

Sense estridències

Sense estridències
ni colors espectaculars.


Coberts per la pinassa,
amb el barret dissimulat
i el peu quasi soterrat
van creixent els ceps.


Com taps de cava.
Camuflats, aromàtics,
carn compacta, densa i blanca;
regal del bosc a la nostra taula.

T'acceptem

No s'acaba avui d'aixecar el dia.

Té mandra la llum?

Hi ha una gran boira,

ens envolta a qualsevol punt.

*

Enyor dels matins clars

que l'estiu ens regalava;

enyor de pluges primaverals,

contundents, sanes, senyorials...

*

T'acceptem, tardor,

perquè pintes amb poesia

el més gris

de la nostra diària monotonia.

T'acceptem!

*

Cançó de tardor

Obriu la porta gran,
que han d'entrar les ventades,
els ruixats, els plugims i la rosada,
tot el temps sobtat que la tardor ens regala!

Obriu finestres i terrasses,
sortiu als balcons i a les places,
mireu l'horitzó, viatgeu a valls, mars i muntanyes,
voleu, voleu com les fulles bressolades pels aires!

I que les pluges caiguin serenes,
que els boscos ens rebin generosos
i ens regalin plaer pels sentits...



*