statcounter
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llum. Mostrar tots els missatges
dimecres, 4 de març del 2009
Tènue és la pluja
Tènue és la pluja i constant
que abrillanta llambordes
i llisca per sobre l'asfalt,
demana obertura de paraigües
per omplir els carrers d'anonimat.
Aïllament fantasmal,
transit humà sense ombres,
a corre-cuita, d'aquí cap allà,
sembla que tothom sap
cap a on ha d'anar.
Esquitxades, cel brut
amb núvols blanc tèrbol.
Tinc, tenim set de llum.
I quan es faci fosc,
semàfors i rètols
seran fonts de raigs.
I grinyolarà el transit rodat
per damunt del silenci
que una nit plujosa ha instaurat.
que abrillanta llambordes
i llisca per sobre l'asfalt,
demana obertura de paraigües
per omplir els carrers d'anonimat.
Aïllament fantasmal,
transit humà sense ombres,
a corre-cuita, d'aquí cap allà,
sembla que tothom sap
cap a on ha d'anar.
Esquitxades, cel brut
amb núvols blanc tèrbol.
Tinc, tenim set de llum.
I quan es faci fosc,
semàfors i rètols
seran fonts de raigs.
I grinyolarà el transit rodat
per damunt del silenci
que una nit plujosa ha instaurat.
Etiquetes de comentaris:
asfalt,
llum,
pluja,
pluja a ciutat
dijous, 26 de febrer del 2009
dilluns, 23 de febrer del 2009
A la platja
Alçada, blau intens,
cúpula neta
per acomiadar l'hivern.
I el sol flota,
mil diamants m'enlluernen
sobre l'aigua.
Un bany particular
solemne a la platja:
llum, espai, aire salat,
cúpula neta
per acomiadar l'hivern.
I el sol flota,
mil diamants m'enlluernen
sobre l'aigua.
Un bany particular
solemne a la platja:
llum, espai, aire salat,
i a dalt, focus solar.
dimarts, 17 de febrer del 2009
El moment del dia
Ha esborrat la boira el mar,
no el veig des de l'atalaia
que em regala al matí l'atzar.
Un blau total i net cobreix el cel,
un tel blanquinós de broma hi ha allà baix.
Al meu voltant
el brogit normal de dimarts a ciutat
posa so al quotidià
i abasteix d'oblit tot el que he vist.
La boira bromosa, el cel més blau,
el paisatge urbà que la llum modela.
I el moment del dia que ja ha existit.
*
no el veig des de l'atalaia
que em regala al matí l'atzar.
Un blau total i net cobreix el cel,
un tel blanquinós de broma hi ha allà baix.
Al meu voltant
el brogit normal de dimarts a ciutat
posa so al quotidià
i abasteix d'oblit tot el que he vist.
La boira bromosa, el cel més blau,
el paisatge urbà que la llum modela.
I el moment del dia que ja ha existit.
*
dilluns, 16 de febrer del 2009
Al mar, tot el sol
Al mar, tot el sol.
Mirall de metall
que retorna cada raig
multiplicant la lluminària
d'una albada rutinària.
Ens enlluerna, cabal,
des de temps immemorial
i ens atorga espurnes de glòria
surant brillants per sobre l'aigua.
Al mar, tot el sol.
Mirall de metall
que retorna cada raig
multiplicant la lluminària
d'una albada rutinària.
Ens enlluerna, cabal,
des de temps immemorial
i ens atorga espurnes de glòria
surant brillants per sobre l'aigua.
Al mar, tot el sol.
Etiquetes de comentaris:
llum,
llum del sol,
mar
diumenge, 15 de febrer del 2009
Retalla la llum
Retalla la llum el vol de la gavina contra el cel.
El vol, d'ascens.
La gavina, blanca.
La llum, focus d'intensitat extrema.
L'hora, de nit.
La nit, negra, espesa i rosada.
El cel, boirós i tapadot.
Escenari, les muralles de les Drassanes,
a tocar del mar, del port.
A Barcelona, capital de l'exotisme;
després de navegar amb en Zhen Hue,
passejo sota els arbres del pa,
les palmeres, els pins i els baladres.
Fracàs de l'expedició oriental?
Èxit de l'expedició personal.
Retalla la llum el vol de la gavina contra el cel.
El vol, d'ascens.
La gavina, blanca.
La llum, focus d'intensitat extrema.
L'hora, de nit.
La nit, negra, espesa i rosada.
El cel, boirós i tapadot.
Escenari, les muralles de les Drassanes,
a tocar del mar, del port.
A Barcelona, capital de l'exotisme;
després de navegar amb en Zhen Hue,
passejo sota els arbres del pa,
les palmeres, els pins i els baladres.
Fracàs de l'expedició oriental?
Èxit de l'expedició personal.
Retalla la llum el vol de la gavina contra el cel.
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
cel de nit,
Drassanes,
exposició Zhen Hue,
llum
dimarts, 20 de gener del 2009
Llum del sostre
dijous, 6 de novembre del 2008
Va i ve
Plom, acer, reflex
s'emmiralla a l'aigua el cel.
Va i ve,
el mar no s'està quiet
i fa surar la llum que veig.
s'emmiralla a l'aigua el cel.
Va i ve,
el mar no s'està quiet
i fa surar la llum que veig.
dimarts, 4 de novembre del 2008
Llum
Filtraven les branques els raigs
i la llum incidí transversal,
vertical. Al vespre, tangencial...
Irisava les fulles,
il·luminava cada racó
i extreia tots, tots els colors.
Era el sol de tardor.
i la llum incidí transversal,
vertical. Al vespre, tangencial...
Irisava les fulles,
il·luminava cada racó
i extreia tots, tots els colors.
Era el sol de tardor.
Etiquetes de comentaris:
colors de tardor,
fulles seques,
llum
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Llum furtiva
Veig la llum furtiva
d'un sol aliè
que escalfa terres,
cims i pallers,
que daura pedres
de vells indrets.
Que ens guia els somnis
cap a altres temps.
Irromp de cop
amb la màgia del capvespre,
és un pom de raigs i pols,
és un so, és aroma, és tardor.
Etiquetes de comentaris:
cançó de tardor,
colors de tardor,
llum
dimarts, 21 d’octubre del 2008
Temps de tardor
Tot fa aquella olor
a terra tova,
a fulles ocres,
a molsa humida,
a bosc d'abans,
a llum de boira.
A catifa nova,
a fum que vola,
a pi i a farigola.
A pluja,
a riuada,
a herba mullada.
Tot fa aquella olor
a fang de font,
a llenya vella,
a nit d'estels,
a lluna plena.
Tot fa aquella olor
a temps de tardor.
Etiquetes de comentaris:
boira,
cançó de tardor,
fang,
llum,
molsa,
olor,
temps de tardor
dilluns, 6 d’octubre del 2008
Tarda de tardor
Tarda de tardor,
llum esquinçada.
La que surt del sol
cap a una terra escarpada.
*
Daura branques i fulles,
pinta els núvols d'aquarel·les,
ens il·lumina els camins
i banya amb colors les pedres.
*
Fa créixer els capvespres
fins que són inusitats espectacles
per a mirades àvides
d'arquitectures paisatgístiques càlides.
*
Etiquetes de comentaris:
cançó de tardor,
llum,
tarda de tardor
dimarts, 23 de setembre del 2008
La tarda
Solemne, la tarda ens serveix encara hores de llum;
versàtil, distribueix a mida fragments de temps.
Quan l'escanyi aviat i sense pietat la nit
haurem d'encendre espelmes i bombetes,
haurem d'il·luminar la foscor més negra,
haurem de reverenciar les minses estones de sol,
haurem d'aprendre a conviure amb el fum que fa el foc,
amb l'escalfor sobtada de les flames, i amb la neu de l'exterior.
I l'hivern regnarà ufà al tron del nostre hemisferi.
versàtil, distribueix a mida fragments de temps.
Quan l'escanyi aviat i sense pietat la nit
haurem d'encendre espelmes i bombetes,
haurem d'il·luminar la foscor més negra,
haurem de reverenciar les minses estones de sol,
haurem d'aprendre a conviure amb el fum que fa el foc,
amb l'escalfor sobtada de les flames, i amb la neu de l'exterior.
I l'hivern regnarà ufà al tron del nostre hemisferi.
dijous, 18 de setembre del 2008
S'estira la nit
S'estira la nit
entre el capvespre i l'albada,
s'expandeix lentament,
com la llum de la lluna creixent,
com la vida a la terra enfangada,
com el fred al pic de l'hivern,
com els colors rogencs a la tardor imminent,
com els núvols que qualsevol matinada
reben el primer raig i t'afalaguen la mirada.
Etiquetes de comentaris:
albada,
colors de tardor,
llum,
lluna,
nit,
poema de tardor
divendres, 11 de juliol del 2008
Dies sense deures
Dies sense deures
hores plenes de temps
per nedar per l'aire
i fer del mar un llit de sons.
Dies sense deures,
hores plenes de llums
per pintar els cels canviants
i fer dels núvols caus de mots.
Dies sense deures,
hores plenes d'estiu
per prescindir d'horaris
i contemplar els móns.
hores plenes de temps
per nedar per l'aire
i fer del mar un llit de sons.
Dies sense deures,
hores plenes de llums
per pintar els cels canviants
i fer dels núvols caus de mots.
Dies sense deures,
hores plenes d'estiu
per prescindir d'horaris
i contemplar els móns.
Etiquetes de comentaris:
llum,
poema per les vacances
dijous, 10 de juliol del 2008
El cel és llum
El cel és llum,
les flors aroma:
el gessamí trepa amunt,
el cant d'un ocell sona.
Presideix el llorer,
l'hibiscus floreix,
la gespa armonitza,
la diplademia creix.
dimecres, 9 de juliol del 2008
On i quan
Bufa brisa del nord,
balanceja la palmera
-vanos capritxosos al vent-
i mou els verds de l'olivera.
Matí net i tranquil
que ens regala llum total,
sol a la nostra mitja esfera,
i calor estiuenca hemisfèrica.
On i quan
són circumstàncies rellevants
que ens coloquen benestars
o condicions vitals extremes.
balanceja la palmera
-vanos capritxosos al vent-
i mou els verds de l'olivera.
Matí net i tranquil
que ens regala llum total,
sol a la nostra mitja esfera,
i calor estiuenca hemisfèrica.
On i quan
són circumstàncies rellevants
que ens coloquen benestars
o condicions vitals extremes.
dimarts, 8 de juliol del 2008
divendres, 4 de juliol del 2008
Un dia sencer
Mitiga la tarda una llum excessiva
que el matí d'estrena ha expandit
mentre dóna ja l'alternativa
a un capvespre eixerit
que és, com sempre, antesala de la nit.
Se'n va amb la brisa,
se'n va enganxada a la vida
de cada fulla, de cada planter,
a la vida fluida que s'esmicola a cada carrer,
se'n va fent memòria la història d'un dia sencer.
I quan acluquem les parpelles
i les forces siguin víctimes dels estralls de la son,
somiarem altres móns
sota els auspicis d'un cel fosc
esquitxat amb llums d'estels.
que el matí d'estrena ha expandit
mentre dóna ja l'alternativa
a un capvespre eixerit
que és, com sempre, antesala de la nit.
Se'n va amb la brisa,
se'n va enganxada a la vida
de cada fulla, de cada planter,
a la vida fluida que s'esmicola a cada carrer,
se'n va fent memòria la història d'un dia sencer.
I quan acluquem les parpelles
i les forces siguin víctimes dels estralls de la son,
somiarem altres móns
sota els auspicis d'un cel fosc
esquitxat amb llums d'estels.
Etiquetes de comentaris:
bona tarda,
llum,
matí,
nit dia
dimecres, 11 de juny del 2008
Màgia de la nit
Et desperta el fantasma de la nit,
el que fa vibrar el vidres vora el llit,
el fantasma que acumula dubtes al neguit,
el que vesteix de somnis el desig.
T'incorpores,
mires fora
i la lluna et diu
que no, que no és encara l'hora,
que pots seguir dormint tranquil
bressolat per la màgia de la nit.
I penses, ja amb els ulls tancats,
que la vida amb llum solar
el que fa vibrar el vidres vora el llit,
el fantasma que acumula dubtes al neguit,
el que vesteix de somnis el desig.
T'incorpores,
mires fora
i la lluna et diu
que no, que no és encara l'hora,
que pots seguir dormint tranquil
bressolat per la màgia de la nit.
I penses, ja amb els ulls tancats,
que la vida amb llum solar
serà la que demà et despertarà
carregada d'imatges per plasmar,
d'escenes per pintar
de colors i de sorpreses,
de racons, de paisatges per guaitar...
Poema-regal per a l'Àlex Oliver Ponsarnau, autor de la il·lustració.
carregada d'imatges per plasmar,
d'escenes per pintar
de colors i de sorpreses,
de racons, de paisatges per guaitar...
Poema-regal per a l'Àlex Oliver Ponsarnau, autor de la il·lustració.
Etiquetes de comentaris:
Alex Oliver Ponsarnau,
llum,
lluna,
nit
Subscriure's a:
Missatges (Atom)