Som viatgers del temps.
A una nau d’harmonia
dansant per les quatre estacions.
dansant per les quatre estacions.
Visions de nit amb lluna,
i de dia, pel cel, el sol.
i de dia, pel cel, el sol.
*
statcounter
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluna. Mostrar tots els missatges
dimecres, 18 de juny del 2008
dimecres, 11 de juny del 2008
Màgia de la nit
Et desperta el fantasma de la nit,
el que fa vibrar el vidres vora el llit,
el fantasma que acumula dubtes al neguit,
el que vesteix de somnis el desig.
T'incorpores,
mires fora
i la lluna et diu
que no, que no és encara l'hora,
que pots seguir dormint tranquil
bressolat per la màgia de la nit.
I penses, ja amb els ulls tancats,
que la vida amb llum solar
el que fa vibrar el vidres vora el llit,
el fantasma que acumula dubtes al neguit,
el que vesteix de somnis el desig.
T'incorpores,
mires fora
i la lluna et diu
que no, que no és encara l'hora,
que pots seguir dormint tranquil
bressolat per la màgia de la nit.
I penses, ja amb els ulls tancats,
que la vida amb llum solar
serà la que demà et despertarà
carregada d'imatges per plasmar,
d'escenes per pintar
de colors i de sorpreses,
de racons, de paisatges per guaitar...
Poema-regal per a l'Àlex Oliver Ponsarnau, autor de la il·lustració.
carregada d'imatges per plasmar,
d'escenes per pintar
de colors i de sorpreses,
de racons, de paisatges per guaitar...
Poema-regal per a l'Àlex Oliver Ponsarnau, autor de la il·lustració.
dilluns, 26 de maig del 2008
Nit d'etiqueta
Nit d'etiqueta
a un cel exquisit
que cada capvespre
llueix infinit.
*
Quan comença la lluna
a aparèixer.
Quan surt el primer estel
lluminós i fidel.
Quan el dia perd entitat
i amaga l'últim raig solar.
*
És llavors quan s'estrena
la nit d'etiqueta
a un cel exquisit
que cada capvespre
llueix infinit.
*
dimecres, 21 de maig del 2008
Els últims dies de maig
Els últims dies de maig
ens omplen el cel de llum solar,
de núvols ploraners sobtats,
d’una calor prematurament estiuenca,
inesperada, lleugerament inexperta.
I vesteixen les nits de festa
amb una lluna or- primavera,
la que eclipsa les estrelles,
la que entra per la finestra.
La neu es desgela
i omple la terra d’aigua freda.
Els últims dies de maig
fan esclatar les poncelles,
acoloreixen vides d’estrena,
farceixen d’ocells l’escena...
Els últims dies de maig.
ens omplen el cel de llum solar,
de núvols ploraners sobtats,
d’una calor prematurament estiuenca,
inesperada, lleugerament inexperta.
I vesteixen les nits de festa
amb una lluna or- primavera,
la que eclipsa les estrelles,
la que entra per la finestra.
La neu es desgela
i omple la terra d’aigua freda.
Els últims dies de maig
fan esclatar les poncelles,
acoloreixen vides d’estrena,
farceixen d’ocells l’escena...
Els últims dies de maig.
dimecres, 31 d’octubre del 2007
Ha quedat anclada al cel
Ha quedat anclada al cel
mitja lluna avui,
no ha marxat aquest matí.
Nítida, densa i transparent
vistosament extemporània
envoltada del blau esfèric solemne
que ens anuncia l'arribada del novembre.
Matinera, insistent
fins ben entrada la llum solar extrema.
S'apaivaga la imatge lunar lentament
i s'esvaeix no sé quan exactament.
Roman el sol al cel tot el dia.
I de nit, tornarà la lluna a presidir un espai
que és refugi de les bruixes
pels aquelarres misteriosos reeixides,
i cau fosc d'ànimes pelegrines
de les ànimes furtives,
de les ànimes que nien entre les flames divines...
mitja lluna avui,
no ha marxat aquest matí.
Nítida, densa i transparent
vistosament extemporània
envoltada del blau esfèric solemne
que ens anuncia l'arribada del novembre.
Matinera, insistent
fins ben entrada la llum solar extrema.
S'apaivaga la imatge lunar lentament
i s'esvaeix no sé quan exactament.
Roman el sol al cel tot el dia.
I de nit, tornarà la lluna a presidir un espai
que és refugi de les bruixes
pels aquelarres misteriosos reeixides,
i cau fosc d'ànimes pelegrines
de les ànimes furtives,
de les ànimes que nien entre les flames divines...
diumenge, 28 d’octubre del 2007
Lluna minvant
Lluna minvant,
-la més gran de l'any-
amb corona brillant
presidint un gran escenari.
*
El preludi necessari
perquè bruixes, esquelets,
esperits, rats penats i fantasmes
sortin de l'anonimat
i ens facin tremolar
amb la por més fosca.
*
La lluna minvant.
dilluns, 24 de setembre del 2007
Poema per dormir la lluna
Apagar el llum de la tauleta,
dipositar nostra mirada al cel,
amb els ulls hipnotitzar la lluna
i esperar a que dormi relaxada en ells.
El procés d’enfosquir
Camins hi ha al cel
que dibuixen els estels
per passejar-hi la mirada
i perdre’s pel seu mapa.
El procés d’enfosquir
s’inicia amb la presència
d’una llum intensa
que destaca al blau marí.
I veiem o no la lluna
eclipsant aquella via
que lluita i ens crida
per abduir-nos fins demà.
En tancar les parpelles
després de reposar-hi els ulls
guardem la imatge arxivada
a la pantalla interna de llum.
Alhora, el silenci de la nit,
el cap fos amb el coixí
i la suau dolçor del llit,
ens conviden a dormir.
dimecres, 12 de setembre del 2007
La lluna duplicada
La nit fa del mar mirall,
grafit grisenc espès de llum freda,
mentre el penya-segat amb pins entre atzavares
perd amb la foscor protagonisme,
doncs és més espectacular
la lluna duplicada bressolada per les aigües.
dimarts, 17 de juliol del 2007
Lluna i boira
Ha sortit la lluna aquesta nit
quan la claror a l'oest perdurava
i l'últim raig de sol es veia encara.
Fina, estreta, equilibrada,
lluminosa i acompanyada
per un estel de llum intensa.
D'immediat, quan la foscor regna del tot
i no és transparent el seu entorn,
la lluna tendeix poc a poc al color foc.
I ara, una boira de novel·la londinenca
arriba, arriba de cop i ho esborra tot.
quan la claror a l'oest perdurava
i l'últim raig de sol es veia encara.
Fina, estreta, equilibrada,
lluminosa i acompanyada
per un estel de llum intensa.
D'immediat, quan la foscor regna del tot
i no és transparent el seu entorn,
la lluna tendeix poc a poc al color foc.
I ara, una boira de novel·la londinenca
arriba, arriba de cop i ho esborra tot.
diumenge, 8 de juliol del 2007
Tot el mar
Tot el mar està esperant
que la nit pengi la lluna,
doncs vol ser el més gran mirall
del satèl·lit fulgurant.
I vindran els rogers i les orades
i els pops i les llagostes i els calamars
a dansar amb la llum daurada
mentre els humans somiem mons ideals.
I quan neixi l'albada
i el sol torni a sortir
s'amagaran la lluna i els animals
i ens convidarà el mar a prendre un bany.
Tot el mar està esperant
que la nit pengi la lluna,
doncs vol ser el més gran mirall
del satèl·lit fulgurant.
I vindran els rogers i les orades
i els pops i les llagostes i els calamars
a dansar amb la llum daurada
mentre els humans somiem mons ideals.
I quan neixi l'albada
i el sol torni a sortir
s'amagaran la lluna i els animals
i ens convidarà el mar a prendre un bany.
dimecres, 25 d’abril del 2007
Ballant amb els estels
Un roser de flors vermelles
ha crescut al meu balcó,
i una esfera d'estrelles
ha dut al cel la primavera.
No puc pas anar a dormir,
que vull estar sempre aquí
per contemplar-li la bellesa
a aquesta nit del mes d'abril.
La lluna en quart creixent
ja travessa la finestra
mentre els somnis obren les portes
a un món de màgia, llum i contes.
Desfilen fins l'albada
les bruixes i les fades
ballant amb els satèl·lits i els estels
que esvairà el primer raig de matinada.
ha crescut al meu balcó,
i una esfera d'estrelles
ha dut al cel la primavera.
No puc pas anar a dormir,
que vull estar sempre aquí
per contemplar-li la bellesa
a aquesta nit del mes d'abril.
La lluna en quart creixent
ja travessa la finestra
mentre els somnis obren les portes
a un món de màgia, llum i contes.
Desfilen fins l'albada
les bruixes i les fades
ballant amb els satèl·lits i els estels
que esvairà el primer raig de matinada.
dimecres, 18 d’abril del 2007
Cada rosa que neix
El sol i la pluja,
bressols que musiquen
el roser que al camp creix.
La lluna i els estels
cada nit il·luminen
cada rosa que neix.
dijous, 22 de febrer del 2007
Poemes de biblioteca
I
Arraulit vora un atles antic
t’he trobat jo, ratolí.
Et veig amb el bigoti encongit,
espantat, amagat i embadalit.
Ja pots ratolinet viure tranquil,
que et buscaré un indret pel teu repòs,
perquè visquis sense temors
i amb aliment per fer un mos.
No li diguis a ningú,
serà un secret entre tu i jo
viuràs al costat de l’ordinador
amb llum, vida i escalfor,
menjaràs bon esmorzar
(les engrunes del meu entrepà).
Seràs un gimnasta per la taula,
rebràs carícies dels meus dits
viuràs per sempre connectat
i el nostre amic serà el teclat,
ratolí, amic fidel il·luminat !
II
La lluna aquesta nit
ha entrat per la finestra
i ha deixat un raig de llum
pujant paret amunt.
S’ha fet de dia,
ha caigut el raig a sobre un llibre
que quan matina i s’espavila
li enganxen les lleganyes tots els fulls.
L’anima el raig i el fa reviure,
el transforma en desitjat.
Respira fort i de cop el llibre
és l’exemplar més estimat,
doncs la màgia de la lluna
li ha atorgat un toc sagrat.
Tothom se’l disputa,
tothom el vol llegir,
corrents va de mà en mà,
doncs un bocí de llum de lluna
l’ha deixat tocat.
III
Cansats de pols els diccionaris,
ferits de vibracions els llegats,
despintats els lloms daurats
i esmorteït el color dels breviaris...
Cada exemplar des d’avui
tindrà un cuidador- i - padrí
que vetllarà pel benestar
del tresor bibliòfil d’ací.
IV
Sense espelmes ni encens,
sants amb corones ni angelets,
el temple de les lletres
t’encén mil flames al cervell.
T’omple el cor d’aventures
i el dia de preguntes,
els somnis d’esperances
i el cap de bons desigs.
Pots volar sobre els deserts,
veure tresors al fons del mar,
ser un assassí amagat a la boira negra de la nit
o un feliç aventurer entre camps de blat daurat.
V
Una biblioteca...
És el temple de les lletres.
És la seu del gran saber.
És la cuina dels projectes.
És el taller dels llenguatges.
És l’hotel dels idiomes.
És el mirall del cel obert.
És la pantalla del univers.
És el temps de glòria i goig.
És el kleenex per mocs i plors.
És el refugi quan l’oratge ens foragita del carrer.
És el cau de les respostes.
És l’origen dels interrogants.
És el teatre dels éssers tintats.
És el museu de temps passats.
És la bodega d’una gran collita.
És el fum del foc sagrat.
És la vareta de les fades.
És el color de l’estiu al camp.
És el reducte del record.
És l’emoció del nouvingut.
És el vent de la renovació.
És el fanal de tots el calendaris.
És el refugi de la por.
És el pou de l’aigua fresca.
És el silenci i la remor.
És l’alegria de la vida.
És el botí de la cultura.
És el cofre immens dels mots.
És el laboratori de la creació.
És el telenotícies dia a dia.
És el molí dels cavernícoles.
És el mar de la serenitat.
És la lluna al meu terrat.
És de l’espiga el gra de blat.
És l’estam a la flor del safrà.
És el diamant que cada poble ha d’admirar.
Arraulit vora un atles antic
t’he trobat jo, ratolí.
Et veig amb el bigoti encongit,
espantat, amagat i embadalit.
Ja pots ratolinet viure tranquil,
que et buscaré un indret pel teu repòs,
perquè visquis sense temors
i amb aliment per fer un mos.
No li diguis a ningú,
serà un secret entre tu i jo
viuràs al costat de l’ordinador
amb llum, vida i escalfor,
menjaràs bon esmorzar
(les engrunes del meu entrepà).
Seràs un gimnasta per la taula,
rebràs carícies dels meus dits
viuràs per sempre connectat
i el nostre amic serà el teclat,
ratolí, amic fidel il·luminat !
II
La lluna aquesta nit
ha entrat per la finestra
i ha deixat un raig de llum
pujant paret amunt.
S’ha fet de dia,
ha caigut el raig a sobre un llibre
que quan matina i s’espavila
li enganxen les lleganyes tots els fulls.
L’anima el raig i el fa reviure,
el transforma en desitjat.
Respira fort i de cop el llibre
és l’exemplar més estimat,
doncs la màgia de la lluna
li ha atorgat un toc sagrat.
Tothom se’l disputa,
tothom el vol llegir,
corrents va de mà en mà,
doncs un bocí de llum de lluna
l’ha deixat tocat.
III
Cansats de pols els diccionaris,
ferits de vibracions els llegats,
despintats els lloms daurats
i esmorteït el color dels breviaris...
Cada exemplar des d’avui
tindrà un cuidador- i - padrí
que vetllarà pel benestar
del tresor bibliòfil d’ací.
IV
Sense espelmes ni encens,
sants amb corones ni angelets,
el temple de les lletres
t’encén mil flames al cervell.
T’omple el cor d’aventures
i el dia de preguntes,
els somnis d’esperances
i el cap de bons desigs.
Pots volar sobre els deserts,
veure tresors al fons del mar,
ser un assassí amagat a la boira negra de la nit
o un feliç aventurer entre camps de blat daurat.
V
Una biblioteca...
És el temple de les lletres.
És la seu del gran saber.
És la cuina dels projectes.
És el taller dels llenguatges.
És l’hotel dels idiomes.
És el mirall del cel obert.
És la pantalla del univers.
És el temps de glòria i goig.
És el kleenex per mocs i plors.
És el refugi quan l’oratge ens foragita del carrer.
És el cau de les respostes.
És l’origen dels interrogants.
És el teatre dels éssers tintats.
És el museu de temps passats.
És la bodega d’una gran collita.
És el fum del foc sagrat.
És la vareta de les fades.
És el color de l’estiu al camp.
És el reducte del record.
És l’emoció del nouvingut.
És el vent de la renovació.
És el fanal de tots el calendaris.
És el refugi de la por.
És el pou de l’aigua fresca.
És el silenci i la remor.
És l’alegria de la vida.
És el botí de la cultura.
És el cofre immens dels mots.
És el laboratori de la creació.
És el telenotícies dia a dia.
És el molí dels cavernícoles.
És el mar de la serenitat.
És la lluna al meu terrat.
És de l’espiga el gra de blat.
És l’estam a la flor del safrà.
És el diamant que cada poble ha d’admirar.
divendres, 16 de febrer del 2007
Sota la lluna
Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
Però...ell no ho sap!
Cada nit una lluna
enamora a mil gats.
I cada gat pensa
tenir més sort
que els altres gats.
Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
Però...ell no ho sap!
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
Però...ell no ho sap!
Cada nit una lluna
enamora a mil gats.
I cada gat pensa
tenir més sort
que els altres gats.
Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d'una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
Però...ell no ho sap!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)