Bona nit

Ja la tarda estira el dia,

s'arrossega el sol pel cel,

no s'amaga, no encara,

que vol seguir essent el rei.

*

Però la Terra gira i gira,

i quan ja no el veiem

a l'horitzó el sol és sols reflex.

La nit lentament arriba.

*

Escalfa l'altra cara del Planeta,

la foscor ens fica al llit

i ens duu al món dels somnis.

Fins demà, bona nit.


*

Dia i nit

El dia guanya a la nit.

quan regna ja l'abril.

Moltes hores per la llum,

per a un cel sense núvols

sense boira, sense pluja,

per a un cel massa serè.

El dia guanya a la nit.

Moltes hores per la llum.

Cada rosa

*



El sol i la pluja,
bressols que musiquen
el roser que al camp creix.

La lluna, els estels
de nit il·luminen
cada rosa que neix.



*

S'arronsa la nit

S'arronsa la nit,
li manlleva la llum entitat,
vol regnar el sol definit
per un dia llarg i ja estarrufat.

Poc a poc, pas a pas,
mentre l'hivern perd facultats
mentre s'esvaeix el fred
mentre la primavera rima
amb la natura un nou clima,
mentre desperten la terra i el cel
i busques un au que arriba
o trobes un vespre aquell nou estel.

El procés d’enfosquir

Camins hi ha al cel

que dibuixen els estels

per passejar-hi la mirada

i perdre’s pel seu mapa.

El procés d’enfosquir

s’inicia amb la presència

d’una llum intensa

que destaca al blau marí.

I veiem o no la lluna

eclipsant aquella via

que lluita i ens crida

per abduir-nos fins demà.

En tancar les parpelles

després de reposar-hi els ulls

guardem la imatge arxivada

a la pantalla interna de llum.

Alhora, el silenci de la nit,

el cap fos amb el coixí

i la suau dolçor del llit,

ens conviden a dormir.

Demano

Demano al vent que porti núvols,
demano al cel que perdi el blau,
demano al bosc que estigui humit,
demano a la nit que balancegi
el fred i la calor amb savi equilibri.


I demano als núvols i al cel i al bosc
i a la nit i a la pluja i al sol
que siguin generosos i bons
i ens regalin rovellons.




(SI S'ESCAU):

Moltes gràcies als núvols i al cel i al bosc
i a la nit i a la pluja i al sol...

La lluna duplicada

La nit fa del mar mirall,

grafit grisenc espès de llum freda,

mentre el penya-segat amb pins entre atzavares

perd amb la foscor protagonisme,

doncs és més espectacular

la lluna duplicada bressolada per les aigües.

Solstici d'estiu

Particular canvi climàtic
que cada any arriba automàtic.
Escurça les nits
i empeny collites.
Allarga els dies
de llums infinites.

Ballant amb els estels

Un roser de flors vermelles
ha crescut al meu balcó,
i una esfera d'estrelles
ha dut al cel la primavera.

No puc pas anar a dormir,
que vull estar sempre aquí
per contemplar-li la bellesa
a aquesta nit del mes d'abril.

La lluna en quart creixent
ja travessa la finestra
mentre els somnis obren les portes
a un món de màgia, llum i contes.

Desfilen fins l'albada
les bruixes i les fades
ballant amb els satèl·lits i els estels
que esvairà el primer raig de matinada.

Poemes de biblioteca

I

Arraulit vora un atles antic
t’he trobat jo, ratolí.
Et veig amb el bigoti encongit,
espantat, amagat i embadalit.


Ja pots ratolinet viure tranquil,
que et buscaré un indret pel teu repòs,
perquè visquis sense temors
i amb aliment per fer un mos.

No li diguis a ningú,
serà un secret entre tu i jo
viuràs al costat de l’ordinador
amb llum, vida i escalfor,
menjaràs bon esmorzar
(les engrunes del meu entrepà).

Seràs un gimnasta per la taula,
rebràs carícies dels meus dits
viuràs per sempre connectat
i el nostre amic serà el teclat,
ratolí, amic fidel il·luminat !






II

La lluna aquesta nit
ha entrat per la finestra
i ha deixat un raig de llum
pujant paret amunt.


S’ha fet de dia,
ha caigut el raig a sobre un llibre
que quan matina i s’espavila
li enganxen les lleganyes tots els fulls.


L’anima el raig i el fa reviure,
el transforma en desitjat.
Respira fort i de cop el llibre
és l’exemplar més estimat,
doncs la màgia de la lluna
li ha atorgat un toc sagrat.


Tothom se’l disputa,
tothom el vol llegir,
corrents va de mà en mà,
doncs un bocí de llum de lluna
l’ha deixat tocat.

III


Cansats de pols els diccionaris,
ferits de vibracions els llegats,
despintats els lloms daurats
i esmorteït el color dels breviaris...


Cada exemplar des d’avui
tindrà un cuidador- i - padrí
que vetllarà pel benestar
del tresor bibliòfil d’ací.


IV


Sense espelmes ni encens,
sants amb corones ni angelets,
el temple de les lletres
t’encén mil flames al cervell.


T’omple el cor d’aventures
i el dia de preguntes,
els somnis d’esperances
i el cap de bons desigs.


Pots volar sobre els deserts,
veure tresors al fons del mar,
ser un assassí amagat a la boira negra de la nit
o un feliç aventurer entre camps de blat daurat.







V

Una biblioteca...

És el temple de les lletres.
És la seu del gran saber.
És la cuina dels projectes.
És el taller dels llenguatges.
És l’hotel dels idiomes.
És el mirall del cel obert.
És la pantalla del univers.
És el temps de glòria i goig.
És el kleenex per mocs i plors.
És el refugi quan l’oratge ens foragita del carrer.
És el cau de les respostes.
És l’origen dels interrogants.
És el teatre dels éssers tintats.
És el museu de temps passats.
És la bodega d’una gran collita.
És el fum del foc sagrat.
És la vareta de les fades.
És el color de l’estiu al camp.
És el reducte del record.
És l’emoció del nouvingut.
És el vent de la renovació.
És el fanal de tots el calendaris.
És el refugi de la por.
És el pou de l’aigua fresca.
És el silenci i la remor.
És l’alegria de la vida.
És el botí de la cultura.
És el cofre immens dels mots.
És el laboratori de la creació.
És el telenotícies dia a dia.
És el molí dels cavernícoles.
És el mar de la serenitat.
És la lluna al meu terrat.
És de l’espiga el gra de blat.
És l’estam a la flor del safrà.
És el diamant que cada poble ha d’admirar.

Somni

Vas entrar amb els ulls a dins del llibre
i et quedares allà a viure.

Sobrevolant el camp de blat,
prenent el sol de migdia,
contemplant els colors dels núvols
i esperant que el capvespre
obrís pas a una nit d’estels brillants.

Presidint llavors la lluna el món
somiares despertar amb la màgia de les lletres
i esmorzar poemes ben rimats.