Tempestes, ruixats (mantra pro-pluja)

Tempestes, ruixats
que inunden les terres,
que cauen al mar,
que pinten als mapes
raigs, núvols i por.

Aigua celestial
que rega els boscos,
que ens deixa aromes
de bolets i tardor.

Flotaven les flors

Flotaven les flors
i era primavera,
flotava sa flaire
per tota l'atmosfera.

Eren altres temps.
Rebem ara una tardor
sense crescudes ni flors,
que la natura comença
a donar al camp repós.

És un somni la tardor

És un somni la tardor,
es disfressa d'or i coure
i tramita entre boires
la crescuda de foscors.


Duu llum a les memòries,
hi emmagatzema sol d'estiu
i endreça nous projectes
entre esperances i enyors.


Ens coloca els peus a terra,
ens treu la sorra de entre els dits,
ens fa calçar mitjons i botes
per anar a buscar pinetells, rovellons i ceps.


És un somni la tardor
que ens regala tardas tristes
gotes d'aigua rere els vidres
i aventures noves dins els llibres.


És un somni la tardor.

Hivern precoç

S'aixeca el dia amb un sol taronja
que ens augura hores de cel clar
a un hivern enguany precoç.


Anuncia jornades de neu i de gelades,
anuncia temps frescot,
anuncia nits estelades
i indigents amb fred al cor.

Anuncia tempestes,
anuncia forts vents,
anuncia a molts indrets
un munt d'inconvenients.


Són coses d'una tardor
que perd ja idiosincràsia
per culpa d'un hivern
que ha nascut abans de temps.

Poema de novembre (Dedicat a la Hvala)

Temps de canvi

i pluges agosarades

per mantenir el bosc humit,

temps de canvi

i núvols àgils

que el vent fa voleiar

amb les fulles que la tardor

ha volgut tintar.

Crisantems, cireretes d’arboç,

molta feina pel pastor

i esperar que passi ràpid el temps

per entrar aviat a l’hivern

i amagar armes i caçadors.

I esperar que la Hvala s’endinsi a les muntanyes

i que ningú la vulgui molestar

que les ósses convidades

han de viure lliures per saltar.

I esperar que un mes tan llarg

ens regali espectacles naturals,

tempestes, raigs de sol i aixoplucs

i amagatalls d’escalfor, flama i caliu.

I esperar que als indrets amb primavera

es desfacin plàcidament les geleres,

revisqui la Natura sota el sol

i preparin els Nadals amb vacances a les platges.

Blanc i gris i negre

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

Han fugit, són ja memòria
els colors i la clara llum del sol.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

S'ofeguen les fulles al terra
contra un asfalt de plom i por.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

I a ciutat la vida és dura,
les hores s'omplen de foscor.

Tot és blanc i gris i negre
quan cau la pluja de tardor.

Ves a buscar castanyes!

Ves a buscar castanyes!

Passeja sota els castanyers

per omplir-ne sacs, paperines i cistells.

Que no t'espantin els marrons

ni les punxes dels pellons,

que no t'espanti el pes

de la fructífera recollida,

ni les fades del bosc

ni el vent que hi bufa allà en fer-se fosc.

Ves a buscar castanyes!

I quan la pluja aparegui

del bracet de la nit,

has d’estar ja a la cuina vora el foc

per torrar-les i entre dolços aromes

al caliu de la llar, menjar-nos la tardor.

Ha caigut

Ha caigut del punt més alt
ha caigut brusca i solemne,
s'ha estimbat del tot abaix.
La temperatura ambiental
avui, se'ns ha precipitat...

I la frescor al carrer,
i certes corrents d'aire,
i la grisor del cel,
i els núvols ploraners,
i la ciutat ben d'hora fosca
fan comparsa a aquesta davallada
que no per anunciada és inesperada.

Ens aboca tot plegat
al calendari refredat,
i a l'antesala d'un hivern
que ja deixa anar alguna nevada
als cims més alts de la muntanya.

Sota els faigs

Fullaraca sota els faigs,
branques nues,
gris excels tocant el cel.

Rossinyols, quin tresor
molsut i groc
amagat, sabor del bosc!

Cobreix la nit
el paisatge,
fulles mortes
cucs, cargols
bolets i ocells
amb el fred
del cru hivern.

Cobreix la nit
el paisatge.

Del camp, del bosc

Del camp i del bosc,
els regals de la natura
que en duu la tardor.

La magrana madura,
el raïm que serà pansa,

el raïm que serà vi.
El raïm que al celler
omplirà de futur cada bóta amb el most.


Les móres més dolces,
els bolets, entre branques i fulles,
les castanyes cuites al foc.

Les carbasses de tots els colors,
les ametlles, les nous, els pinyons,
les teulades mullades,
i als camins la tardor
que il·lumina els arbres
fins que la nit expandeix arreu la foscor.

Fulles pel carrer

Cauen fulles pel carrer,
tot ho embruten,
tot ho embruten,
fins que un sol vesprer
les il·lumina amb foc serè.

Grogues, torrades,
canela, terra, vinagre,
porpres i ocres,
safrà verdader,
taronges, rogencs,
vermells, mel de vesper.

Colors de fulles pel carrer.

Octubre

Sostre ocre

escombrant el cel,

tardes que minven

signades pels estels.

I les nits,

que escalen el temps

beneint vells somnis,

creixen molt lentament.

Dibuixem als núvols projectes,

s'esvaeixen alguns com el fum,

d'altres esclaten fets reptes

mentre reneix entre branques la llum.

*

Plou amb força

Plou amb força a la tardor,

plou i regna la foscor.



*

Les móres

Les móres prenen el sol,

els esbarzers projecten ombra.

La fruita, dolça,

acoloreix marges i sots

per lluir natura de color.

Mentre collim el raïm

i tastem alguna figa

ens saluda la tardor,

que ja arriba de visita.

La tarda

Solemne, la tarda ens serveix encara hores de llum;
versàtil, distribueix a mida fragments de temps.

Quan l'escanyi aviat i sense pietat la nit
haurem d'encendre espelmes i bombetes,
haurem d'il·luminar la foscor més negra,
haurem de reverenciar les minses estones de sol,
haurem d'aprendre a conviure amb el fum que fa el foc,
amb l'escalfor sobtada de les flames, i amb la neu de l'exterior.

I l'hivern regnarà ufà al tron del nostre hemisferi.

Cançó de tardor

Obriu la porta gran,
que han d'entrar les ventades,
els ruixats, els plugims i la rosada,
tot el temps sobtat que la tardor ens regala!

Obriu finestres i terrasses,
sortiu als balcons i a les places,
mireu l'horitzó, viatgeu a valls, mars i muntanyes,
voleu, voleu com les fulles bressolades pels aires!

I que les pluges caiguin serenes,
que els boscos ens rebin generosos
i ens regalin plaer pels sentits...



*

Aigua a dojo

Aigua a dojo ha caigut del cel
amb calma, constància i ritme.
Cada gota, un mòbil lloc mullat
i el conjunt, un generós ruixat.

Brillantor rere cada reflex.
Un petit paper remullat
navega cap a la claveguera
i la tardor ja s'estrena sense espera.

Aigua a dojo ha caigut del cel.

Equinocci de tardor

Ets un lloc en el temps,

ets eternament semestral.

Equitatiu ets; fas, equinocci,

l'extensió de la nit i del dia, igual.

*

Ets, equinocci, la porta de la tardor

que el setembre ens instal·la

per matar l'estiu amb enyor.

Demano

Feréstegues les hores,

trets de llum irisada

i tràfec de núvols passatgers

que no s’animen a ploure.

Temps d’espera,

canvi imminent

per rebre una tardor

que arriba abillada de primavera,

sol, xafogor i sequera.

Demano aquella alternança

entre xàfecs abundosos

i raigs de llum als boscos.

Demano la frescor de matinada.

Demano una tardor temperada

abans de la primera nevada.

Demano.

Sortir al carrer

Sortir al carrer al matí
i sentir el fred a la cara
mentre cau aquest plugim.

Acomiadar en secret l'estiu,
retenir-lo a la memòria
en recloure alguna història.

Estrenar colors i llibres,
omplir l'horari amb novetats
i enfilar els desigs pel camí vital dels somnis.

Que els caçadors errin els trets,
que trobem sans els bolets,
que la monotonia respecti anhels,
que s'inflin les castanyes,
que es conservin bé els aliments,
que fruïm dels dies nets
i de les nits més estrellades.