ni colors espectaculars.
Coberts per la pinassa,
amb el barret dissimulat
i el peu quasi soterrat
van creixent els ceps.
Com taps de cava.
Camuflats, aromàtics,
carn compacta, densa i blanca;
regal del bosc a la nostra taula.
La conversa d’ahir a l’ascensor,
la llum enfosquida d’avui a migdia,
les mones tafaneres del reportatge de la Dos,
les fulles que volen amb el vent de l’octubre,
el plat de sopa espessa a la taula del menjador,
un elefant orfe que fa equilibris a un gronxador,
els bosc malmès per maldestres boletaires,
la lluminosa albada d’un dia qualsevol,
anar a corre-cuita al pati per jugar a futbol,
obrir una nou quan té la pell encara verd,
llegir una llegenda pirenaica del gall fer,
reconèixer de nit una constel·lació,
descobrir formes als núvols mirant el cel...
Són temes per a futurs poemes
o els teus propis rimats relats. Són temes.
La Poesia busca poetes.
*