Ha perdut el cel la transparència.
Blanca boira, gris fluït,
aquarel·la aigualida
tot el dia fins la nit.
I aquell fred que surt de dins,
que et gela, que et flagel·la,
que t’envolta fosc i trist...
I saber que serà llarga
la dura temporada,
que la pluja té presencia assegurada,
que el mapa així ho garanteix
i que ja està anunciada la primera nevada.
I dir: al mal temps,
bona cara.
Ves a buscar castanyes!
Passeja sota els castanyers
per omplir-ne sacs, paperines i cistells.
Que no t'espantin els marrons
ni les punxes dels pellons,
que no t'espanti el pes
de la fructífera recollida,
ni les fades del bosc
ni el vent que hi bufa allà en fer-se fosc.
Ves a buscar castanyes!
I quan la pluja aparegui
del bracet de la nit,
has d’estar ja a la cuina vora el foc
per torrar-les i entre dolços aromes
al caliu de la llar, menjar-nos la tardor.
