statcounter

dimecres, 18 de febrer del 2009

La ruta dels somnis

Per camins llargs,
per antigues ciutats,
per pobles perduts,
per cims, valls,
barrancs i esculls.


Des dels núvols blancs,
entre ventades llunyanes
convidant les fades
i foragitant monstres
o bruixes enfadades.


Dibuixem la ruta dels somnis
al mapa dels desigs,
esborrant mites,
invocant amb nous conjurs les fites.


Conjurs d'aventures,
conjurs antics de llum i mots de l'art,
conjurs amb compàs de samba,
conjurs d'harmonia entre l'atzar
i les línies que el destí ens ha traçat.


Conjurs per invocar fites
i esborrar mites,
per dibuixar la ruta dels somnis
al mapa dels desigs.




dimarts, 17 de febrer del 2009

El moment del dia

Ha esborrat la boira el mar,
no el veig des de l'atalaia
que em regala al matí l'atzar.

Un blau total i net cobreix el cel,
un tel blanquinós de broma hi ha allà baix.
Al meu voltant
el brogit normal de dimarts a ciutat
posa so al quotidià
i abasteix d'oblit tot el que he vist.

La boira bromosa, el cel més blau,
el paisatge urbà que la llum modela.
I el moment del dia que ja ha existit.



*

Aire lliure

Passadís a l'aire lliure,
sales amb gavines sota el cel,
l'oratge a flor de pell
i a un banc del passeig llegir un llibre.

I esperar, el sostre obert
i la mirada atenta,
que arribi aquesta primavera incipient
per farcir de color cada camp, cada mar,
cada estona d'un dia que vol ser llarg,
cada alè que expels en mirar el cel per la finestra...

dilluns, 16 de febrer del 2009

Mentre la Terra gira


Quan ja no has de fer res,

el teu lloc és a l'Univers

i se t'ha acabat el temps

de passejar per la vida.


Quan no hi ha llum ni foscor

ni fred ni calor ni soroll

ni màgia ni alè ni humor ni alegria

i ja no et batega el cor,

queda a l'aire el record

de ta flaire encara al món.


I per sempre hi seràs a la viva memòria,

cara i veu i silenci i perfum,

moviment i eco al cau etern

d'imatges i mots a l'arxiu anomenat història

mentre la Terra gira i gira.


*

Al mar, tot el sol

Al mar, tot el sol.

Mirall de metall
que retorna cada raig
multiplicant la lluminària
d'una albada rutinària.

Ens enlluerna, cabal,
des de temps immemorial
i ens atorga espurnes de glòria
surant brillants per sobre l'aigua.

Al mar, tot el sol.

diumenge, 15 de febrer del 2009

Retalla la llum

Retalla la llum el vol de la gavina contra el cel.
El vol, d'ascens.
La gavina, blanca.

La llum, focus d'intensitat extrema.

L'hora, de nit.

La nit, negra, espesa i rosada.

El cel, boirós i tapadot.

Escenari, les muralles de les Drassanes,

a tocar del mar, del port.
A Barcelona, capital de l'exotisme;
després de navegar amb en Zhen Hue,

passejo sota els arbres del pa,
les palmeres, els pins i els baladres.

Fracàs de l'expedició oriental?

Èxit de l'expedició personal.
Retalla la llum el vol de la gavina contra el cel.



divendres, 13 de febrer del 2009

Procés

Cerquen els dits les tecles,
miren el ulls les lletres,
ballen els mots pel cap
per saltar en lingüística coreografia
assajada des de temps immemorial
per un idioma que passeja
des de la història per la nostra geografia.

Lluminosa la pantalla,
crida a les paraules que en harmonia
van fluint per sobre el focus blanc.
Es depositen, queden, sempre hi seran.