statcounter

dimarts, 24 de febrer del 2009

S'acaba el Carnaval



Guardarem antifaços,
guardarem els barrets,
guardarem globus, cintes i llaços,
hi serem als mirallets
que retenen imatges
de personatges aliens.


Enterrarem la sardina
amb ritual ploraner,
quan la Quaresma arriba
amb les seves set cames
i el bacallà a l'alè.




dilluns, 23 de febrer del 2009

A la platja

Alçada, blau intens,
cúpula neta
per acomiadar l'hivern.

I el sol flota,
mil diamants m'enlluernen
sobre l'aigua.

Un bany particular
solemne a la platja:
llum, espai, aire salat,
i a dalt, focus solar.



dijous, 19 de febrer del 2009

La llum de torn







Els núvols disfressen la llum,
el cel es vesteix de boira, d'albada,
de tarda fosca, de dia antic i trist,
de mapa dels estels o de nit de lluna i fada.

I a la Terra, prescindim sovint
d'un espectacle lliure i gratuït
pel qual no cal fer reserves
ni apuntar a l'agenda compromís.

Alçar la mirada
sentint els silencis del cel,
observar la llum de torn,
rebre la pluja a la cara
o tancar els ulls per manllevar la llum del sol
i condensar-la a dins del cap encapsulada.












Riu el sol

Riu el sol del nostre abric
riu de la bufanda que duu un amic,
riu, riu, ha sortit avui per riure
de les vestimentes hivernals
que llueixen avui ja extemporànies.

Riu el sol amb un càlid raig potent,
amb un altre incasdescent,
mb zumbeig d'abella fruint de la primavera,
riu descarat de la nostra suaera.

Ens deixa la pell vermella
al camp tot ho recrema
quan riu esplendorós
el sol omnipresent a casa meva.


*

dimecres, 18 de febrer del 2009

Qüestions a evitar quan juguem a poemar


Rimar gerundis i participis,

redundar les obvietats,

fer dels tòpics temes clau,

abusar dels mots massa esperats...


Us he exposat quatre qüestions a evitar

quan sols o plegats juguem a poemar.





De com els mots composen els poemes

Fan cua els mots al cap
per anar sortint pels dits
amb l'harmonia estructural
que els hi atorga el seu propi pàlpit vital.

Es belluguen adients,
concorden,
es reclamen mútuament
sense batusses ni escletxes,
tranquils, fluint serenament.

Apareixen en pantalla,
fent línies, sent lletres.
I entre l'acurada puntuació,
els mots composen els poemes.



Safata transparent

Era avui el mar
safata transparent
irradiant la llum,
irradiant el sol,
mirall del daurat al rosat
envaït pels raigs.

El sol tot el matí
volia entrar a dins.