statcounter

divendres, 1 de maig del 2009

Gats d'alçada


Esperar en va

que surti el sol,
rememorar antigues pluges
mentre s'estimba l'aigua
contra els vidres del celobert.

Saltar pels terrats,
furgar a cada caseta
per trobar un llangardaix.
Això és el que fem els gats d'alçada.
I amagar-nos de seguida,
i sentir com la gent remuga:
-On anirem amb aquesta pluja?


***

Xàfec de maig

Xàfec de maig,
regal del cel
esquitxos d'aigua.

A plom sobre l'asfalt,
gris, llis i lliscant
que rep la cataracta.

Olor a mullat,
remor de prat
i d'herba nova.

-Olor a mullat
em quedo a dins-
diu seriós el gat.

-Olor a mullat,
m'en vaig al mar-
diu plaent la morsa.

-Olor a mullat,
me'n vaig a fora-
diu el cuc de l'escarola.

-Olor a mullat,
surto a còrrer-
diu al bosc la llebre.

-No sentiu com parlen?
La pluja, en caure eclipsa
i emmudeix totes les veus.

dijous, 30 d’abril del 2009

Lletres des del cel



Clica sobre el Planeta

Recurs trobat al blog http://pescantidees.blogspot.com/

Entrarem al mes de maig

Entrarem al mes de maig
per la festa del treball
i ens aventurarem pels seus dies
que s'estiren per escurçar les nits.

Ensumarem brises abruptes
i totes les flaires dels jardins,
dels arbres florits i de les pluges
que sorprenen els nous verds.

Caminarem amb el boli pel calendari
tot buscant xifres vermelles
i hi anotarem que cada dia és primavera
malgrat l'aspecte gris del cel sovint.

I lliscarem per ses setmanes
fins que el mes de juny
ens sorprengui de seguida
per disfressar-nos el món d'estiu.



***

Analfabetisme




A

FA
ALFA
ALFABET
ANALFABET
ANALFABETISME
ANALFABET
ALFABET
ALFA
FA
A

Gotes d'aigua entre la molsa




Fotos: monasterio de Cañas (La Rioja)



S'han quedat a viure aquí,

i quan el sol les evapori
seràn absència al verd del matí.


***

dimecres, 29 d’abril del 2009

Univers mitològic


Cada arc de pedra blanca,
els rosers que ja han florit
i les gotes d'aigua
entre l'herba atrapades
fan d'aquell lloc un paradís
on els gnoms fan un pastís.

Els aromes de la terra
acabada de llaurar,
la caseta de les eines
amb la porta a mig tancar,
la vinya antiga vora mar
i els ballesters allà volant
ensumaven la ginesta
que les fades començaven a tallar.

I les nimfes, nedant a la llacuna,
iniciaven el seu cant
mentre les sirenes a la platja
responien alegres xiulant.