statcounter

dilluns, 29 de juny del 2009

Aigua freda


Aigua freda,
un granissat,
llimonada amb gel i sucre
i tres orxates amb gelat
sota una ombra densa a mitja tarda.

Caminar amb la posta de sol
cap a la platja, vora mar,
respirant brises salades
per rebre el primer estel
ballant reflexat a les onades.

I sentir amb alegria com neix la nit
per rebre la foscor amb afany
i desig de temperatura moderada.

diumenge, 28 de juny del 2009

A l'ombra dels avellaners






Dies d'estiu,
sol, rogent caliu.
A l'ombra dels avellaners,
excel·lent és el passeig.


***

dissabte, 27 de juny del 2009

Del camp





Fotos: flors de juny. Les Planes de Son

Aixeca el vent les cortines

Aixeca el vent les cortines
perquè entri l'estiu a la llar.
Llum i calor i cel clar,
colors de les flors i ses flaires.


I així, quan sortim
lliures a l'aire
no ens enlluernarà el sol
ni ens sorprendrà la olor,
podrem gaudir de l'ambient
lluminós, càlid, acolorit i estiuenc.

divendres, 26 de juny del 2009

Rau a la nit la foscor

Rau a la nit la foscor
rau a l'estiu l'alegria,
rau a l'estiu la calor.

Rau a la nit la foscor
que el solstici fa limitada,
doncs de seguida sortirà el sol
per ruixar amb llum clara l'albada.

dijous, 25 de juny del 2009

Verds i grocs



Arbres, cel, prat i bosc.
Herba, flors,
verds i grocs.




dimecres, 24 de juny del 2009

He menjat cireres petites

He menjat cireres petites
del generós arbre del mestre.
És fruita tardana dolça i exquisida
que ha guardat a dins nit, sol i vida.

Són de color vermell fosc i pujat
entre fullaraca verda i sana,
s'arrepleguen al plat les cireres
s'arrosseguen les unes a les altres
volent ser rere els meus dits tast.

No puc parar d'ingerir-les assaborint,
assaborint l'agradable i tendra polpa,
que se'm desfà a la boca
i m'omple el pap del roig carmí.

Han viscut aquestes cireres
la calor més recent,
plugims i ruixats de primavera,
visites d'ocells a les branques properes
i la resina d'ambre torrat,
han tastat cels plens de núvols
i capvespres de colors.
I quan eren encara flors,
viviren llur hanami sota el sol,
expandiren flaires amb els vents
i bellesa efímera entre mil insectes.

Abans, quan el cirerer era sols gris silueta
retallada contra el cel, nu i quiet,
aguantà freds i nevades i xurros de gel.
Aguantà la soledat del hivern...

He menjat cireres petites
del generós arbre del mestre.