statcounter

dijous, 2 de juliol del 2009

Pobre parra









Ha crescut amb desmesura,
ha envaït el lloc de pas,
ha omplert el jardí de pàmpols,
és la parra més exuberant.

I ara jo amb les tisores
l'hauré d'anar a podar
per poder conviure amb ella
fins l'hora de veremar.

Pobre parra tan poblada,
la deixaré massa pelada.
Pobre parra que perdrà
grans de raïm amb la podada.

Ha começat el concert

Ha començat el concert,
ja sona tota l'orquestra
compassant el so entre l'herba.

Són els grills més sonors
que es disparen de cop.
Són els grills més sonors
que donen respostes al sol.

És el so de l'estiu,
és el color de la calor,
és el to del cant més groc
quan la tarda traspua foc
i esfilagarsa hores de xafogor.

Brisa africana

Brisa africana,
calor insistent
que embafen i ocupen
el temps estiuenc.

El camp ja està sec
sota el blau del cel,
els núvols s'obliden
de ballar amb el vent.
I el vent s'oblida
d'esponjar l'ambient.
I l'ambient s'oblida
d'amorosir el temps.
I el temps s'oblida
de que tanta calor
indigesta l'humor de la gent.

dimecres, 1 de juliol del 2009

Temps fluït

Benvingudes les vacances,
font de temps il·limitat
emmarcat per vespres i albades
que gestionen els balls celestials.

Temps fluït,
buit de xifres.
Cau d'òrbites
i jocs mentals.
Espai eteri
que amalgama
força immensa
i moltes ganes de volar.
Temps fluït
amb ecos del mar,
de rieres,
rostolls als camps de blat,
so de granotes cap el tard
i la flaire de resina
que desprèn el vent
quan bufa despistat.


Estrenem juliol

Estrenem juliol,
calor, llum i sol.

Nits de somni,
vespre i color,
tardes llargues,
matins de moltes hores.

Albades promptes,
llibres a prop.
Plugims, xafogor, tempestes
i temps sense arestes.


dimarts, 30 de juny del 2009

S'escabulleixen les hores
pels filtres i les trames,
pels forats del passat.
Incertes s'escapen,
les engulleix un no res.

Al llindar del silenci,
una veu les farà brollar:
seran lletra de cançó
o cantata solemne de mort...

Assortides les paraules

Assortides les paraules,
com una safata de rebosteria
que mai no s'acaba i sempre ens abasteix
el desig de dolçor.
Ni nata, ni crema, ni fruites, ni sucre,
sols lletres artesanes per bastir els mots
i construir paradisos d'illes, nàufrags i rom
o explicar converses silents entre la lluna i el sol.
Les que sonen de dia
i de nit són remor.
Les que pinten els núvols
amb espurnes d'or.
Les que volen amb el vent
i no les detura ni el propi record.

Assortides les paraules.