statcounter

dimarts, 14 de juliol del 2009

Glaçons a l'aigua



Glaçons a l'aigua,

líquid que fon el glaç.
Intercanvi constant,
com el que hi ha a les profunditats del cap.
Es dilueixen les idees
entre els mots dels poemes.
I com fa la llum amb els colors,
el vers amolla moltes versions.

dilluns, 13 de juliol del 2009

Viure a l'arbre

Foto: lemur. Madagascar


De branca en branca,
vora el tronc, al vent.
El lemur, sa mirada.
Viure a l'arbre,
lluny de terra, prop del cel.



***

A Poelàndia

Foto: exposició“Tutankamon: la tomba i els seus tresors
Museu Marítim de Barcelona



El meu poble és Poelàndia

i està fet d'espais tot franges fines
i de temps amb valor inconsistent.

A Poelàndia
l'oratge és d'albades i boires,
crepuscles i vents helicoïdals.

A Poelàndia
la terra és fina sorra i roques,
abismes siderals i penya-segats.

A Poelàndia
la població és d'éssers màgics,
bruixes, fades, mags i cavalls alats.

A Poelàndia
la flora és de plantes que germinen
a deltes i estuaris, vora mar.

A Poelàndia
la nit dura tres quinzenes cada mes
i quatre llunes alternen fases al través.

A Poelàndia
els dies són de calma i moltes hores llargues
que s'esfilagarsen en minuts plens de pensaments.

A Poelàndia
momifiquem els faraons amb capes de tela fina,
lli, or i cotó estampats amb poesia.


A Poelàndia
decorem les balustrades amb rimes vives
i estructures del saber entre fractals de gel i subtils diamants.


A Poelàndia
...............................
..........................................................






Les sandàlies de Tutankhamon




Foto: exposició“Tutankamon: la tomba i els seus tresors”
Museu Marítim de Barcelona




Aixovar exhaustiu a la tomba,
sandàlies, llavors, plats i joies...
Tutankhamon, mòmia morta.




Poesia infantil d'estiu

Directament del seu blog, Bibliopoemes,
aquest muntatge poètic que en regala Sàlvia. Moltes gràcies!




Lluminària

Foto: illa Saint Marie (Madagascar)


Lluminària, reflex.

L'aigua és mirall,
el sol hi aprofundeix.

diumenge, 12 de juliol del 2009

Atemorit

Atemorit
el vaig veure anit,
era un bernat pescaire
atemorit i encongit
a la muralla il·luminada
de les antigues drassanes.


Sobre la vegetació trepadora,
pel damunt de la fosa
coberta per plantes de papirs.


Atemorit
,
el vaig veure anit.