statcounter

dimecres, 9 de setembre del 2009

Geologia



Salabror a la memòria

des cims més elevats.
Signatura que la història
ens atorga sense esclats.

Geologia,
les muntanyes i les valls
extraordinària fesomia
d'un relleu canviant.

D'un Planeta navegant.



dimarts, 8 de setembre del 2009

Cada dia


Cada dia comença un any sencer

amb canvis constants al cel,
un futur ple de temps
i la roda que dibuixa al camp la natura.

Colors daurats als arbres i ses fulles,
blanc de neu als cims més alts,
flaires florals als prats
i aquell sol d'estiu que madura les fruites.

Cada dia comença un any sencer.

Hores vives


Hores vives dins el temps,
una esfera en moviment
que arrossega els silencis,
que arrossega els sorolls,
que arrossega veus i mots
als oblits, plens per sempre,
de pretèrits imperfectes.



***

dissabte, 5 de setembre del 2009

Adéu vacances

Estrenem una tardor
que ha guanyat carrera al calendari,
tota ràfegues de vent per foragitar l'estiu
i remenar amb grisos els colors de la calor.

Adéu vacances,
good bye bon temps,
entrem solemnes
al món més dens.

Del mira bé
el què s'ha de fer,
de cronogrames escanyant raons,
d'amenaces, d'albades ocultes
i inhòspits sons.

D'alarmes impertinents
de caducades remors,
de dies inquiets
d'assumptes folls
de paranys aliens,
de plats avinagrats
i espais amb brossa.

Tristos, esperonats.
Adéu vacances,
els temps passats...



***

divendres, 4 de setembre del 2009

Plou

Plou a dojo,
plou a mars,
plou al estil més tropical.
Plou a bots i barrals.

És la pluja contundent
que buida núvols,
neteja les façanes,
rega terrasses
i a fora fa fang.

L'acompanyen les ventades
del cel més espantades,
les que pentinen carrers i arbres.

I jo surto a celebrar
amb delit tanta pluja
que ens ha de refrescar.




És hora


És hora d'estrenar projectes,
arxivar les fotos,
oblidar malsons
desplegar paraigües
i emmagatzemar ombrel·les
als pous dels records.

D'encarar antics mons
disfressats de nous.
De renovar mirades
i descobrir racons.

De resignar-se a pujar graons
que no ens en duran enlloc...


***


dijous, 3 de setembre del 2009

Un poema de setembre

Llum d'estiu
que va minvant
poc a poc, dia a dia.

Sura encara
el sol a mar
i els núvols
són esponges
d'aigua clara
allà dalt.

I els boscos la rebran
per fer créixer a tot el terra
la collita més extensa
que acolorirà pinassa i molsa
amb tons de foc i sol.