statcounter

dilluns, 2 de novembre del 2009

Vent de tardor

Vent explícitament àgil,
tàcitament silenciós
que, d'acord amb els arbres,
eleva pels aires
remolins de colors.

Bufa pacient,
sol·lícit i fràgil;
aixopluga tardors
i ens bressola els mots.
Vectorial, orbita esfèric
en trajectòries variables,
flexibles, canviants...
Serà que els núvols tenen tos?

diumenge, 1 de novembre del 2009

Comença el festival

Comença el festival

de les fulles seques i llur vol,

dels colors del sol i el foc

sobre el gris de les llambordes.



De les branques canviants,

dels arbres que muden d'aspecte

sota les hores de poca llum

i competint bellesa amb el capvespre.



Les nits seran de vidre,

els estels, punts de llum brillant,

la lluna, de les fulles un mirall.



I amb l'albada, seguirà el festival.
















Estrenem novembre

Estrenem novembre
amb crisantems pels morts,
timidesa del sol
i colors punyents a les branques.

Contundència d'una tardor
que ens escampa, sàvia,
l'empenta amb brins d'enyor.

Núvols i boirines,
flocs de neu als cims,
pluja de passeig pels vidres
i ventades selectives d'aire fi.

S'aixeca el dia

S'aixeca el dia,
la llum ja t'empeny
a viure la vida,
a anar-hi fent.

Composarem melodies,
parlarem del temps,
esperarem que plogui
i que arribi l'hivern.
Que la roda giri,
que el que volem
sigui un fet.
Que perdurin a casa
el ramet del vesc,
el foc i la llenya,
el salari del mes.


S'aixeca el dia,
la llum ja t'empeny.

dissabte, 31 d’octubre del 2009

S'acaba l'octubre;
la vinya s'adorm,
el bosc s'arreplega
i els cims seran blancs
qualsevol albada
mentre madura el most
a la barrica més bona
i el vi novell ens sorprén
fluint de nou ben d'hora.


El temps no té rellotge,
la natura s'esmuny
i nosaltres correm
fent carreres amb els moments;
som sovint sords i cecs,
no sentim com marxen els ocells,
no veiem els matisos del cel
ni la llum dels capvespres.


S'acaba l'octubre,
i els mesos vindran
amb l'ordre de sempre,
primer serà el torn de novembre,
i de seguida, ens atraparà desembre.


Fum, mel

Fum, mel,
terres i foc.
Taronja i groc
pinten la tardor.

Cauen les fulles,
declina el sol
i ballen els núvols
amb ganes d'enfangar
la terra que espera
pluja en abundor.

Serenes jornades
en evolució,
ens feu anar des de la calor,
per les escales del canvi
cap a la més llarga foscor
de nits blanques i fredes,
d'albades de gel,
de dies minsos
amb poques hores de sol.

I serà ja temps del hivern,
d'orfes i desarrelats avets,
de lluminosa parafernàlia
i de treves a les batalles.




S'esmuny el temps
passejant oratges variats
i cíclics decorats
per la nostra vida,
al teu pas, al meu pas.

El vent i les paraules



S'enduu el vent les paraules,
capgira les frases,
volen a l'aire
i es perden,
remolins d'ones
sonores cap a l'oblit.