statcounter

diumenge, 8 de novembre del 2009

Mandra de la nit

Entren els raigs del sol
es llencen obliquant;
angulació a la deriva,
segell de tardor esquisida.

Mandra de la nit
que a diari matines:
veus al cel tels de fred
a tocar de la vida.
I ens aixeques i ens treus,
vestits de carxofa,
com vectors, a fora.






dissabte, 7 de novembre del 2009

Adéu, codonyat!


Dedicat a Montse Barriel

Tallo amb precisió mil·limètrica
l'últim tros de codonyat!
(sempre puc menjar-ne la meitat).

Quina pena més extrema,
quina pena el codonyat,
que s'acaba, que s'acaba,
aviat veurem el seu final.
Quan ja no es deixi dividir,
quan l'últim mos s'avingui a morir...

I serà ja record
del més dolç sabor,
d'aquest suau granulat compacte
que s'hi diu amb el pa i el formatge;
d'aquell to envernissat
sortit del sol,
sortit del foc,
d'aquell to que determina la tardor.

Adéu, codonyat!



Poema dedicat a la meva germana, que sap llegir entre línies i entendrà la nostra pena.

Val a dir que en lloar el codonyat que fa, no vull menysprear amb el meus silencis els seus panellets, els boniatos, els seus carquinyolis, les rosquilles, ni d'altres especialitats gastronòmiques amb les que generosament ens obsequia.



Temps de tardor, passeig de colors

Temps de tardor,

òxid i llauna

als boscos de fulla

cansada i caduca.



Temps de tardor,

estació de la vida

que ens duu fruits

per a omplir-nos de sol,

sabor i vitamina

el celler de l'enyor.



Amb sucre a la cuina

i envasos al foc,

cous el codony.

Passeig dels colors,

com el que flueix

pel temps de tardor.








divendres, 6 de novembre del 2009

M'ha parlat la biblioteca!

-Et diré a cau d'orella
els versos d'un poema
que parli de la nit
o de l'albada més bella-

-Et diré mil mots,
et recitaré l'Odisea
et diré paraules de poeta-

M'ha parlat la biblioteca!


La lluna s'ha quedat

No té la lluna rellotge,
no sap quina hora és.

Ha matinat el dia
i la lluna s'ha quedat.


dijous, 5 de novembre del 2009

Les paraules

Pinten les paraules un paisatge,

expliquen com mil llums

il·luminen un capvespre

i traspassen sensacions

que ens foraden els records,

que retallen pètals grocs

al bell mig d'un hivern nu.


D'un hivern nu, fred,

gris i blanc i negre.


Pinten les paraules un paisatge.



dimecres, 4 de novembre del 2009

Bressolarem els sons

Bressolarem els sons
a ritme compassat del vers,
aniran fluint els mots
per la ruta més serena.


I les veus seran compàs
i les direm amb la boca plena
si les paraules troben un lloc

al bell mig d'un nou poema.



Avançarem, lletra a lletra,
pels camins del ja està escrit
i les cruïlles d'aquí es queda,
que anem a tractar un altre tema.