statcounter

divendres, 5 de febrer del 2010

Anar amunt, amunt


Volar sense ales
ballar amb el vent,
pujar a un globus i viure
a expenses del temps.
h
Descriure el món
com una gran maqueta,
camins i boscos integrats
a un paisatge d'aqüarel·la.
h
Anar amunt, amunt.
n
Sentir que ets globus per l'aire,
que el sol et regala llum,
que els núvols t'acompanyen
i que el terra t'acollirà a tu.
h
mmm
*************

Sota el sol

No vull tornar a veure el rostre de l'horror,

ni tants dies de polseguera gris i destrucció i incertesa.

No vull viure sota terra ni amagar-me a la trinxera,

que vull passejar pels camps, entre flors, sota el sol

i ensumar l'ambient dolç dels matins de primavera...



dijous, 4 de febrer del 2010

Pluja plàcida

Pluja plàcida de la nit
que sublima cada raig,
expandeix focus i llums
amb reflexes pel terra.

I el color tot esvaït...

Foto: el llac Mareotis. Alexandria (Egipte)



Evoca una òpera llunyana,

un triomf mai assolit,
la boira més assentada
i el color tot esvaït...

Fan escales els mots

Fan escales els mots,


hi circulen els fets;


cap amunt pugen àgils


cercant arguments,


adduint uts i ets.






Cap a baix, busquen mots


per localitzar solucions als errors.






Troben baranes modernistes,


troben decorats graons,


troben a voltes ascensors.


Troben sempre prèvies reflexions.








I pugen, i baixen


o escalen de cop,


cauen de vegades


al pou cec dels vells mots...









***

dimecres, 3 de febrer del 2010

Són veus

Són veus callades al marge


són sons dèbils de goles amb por,


són mots destinats a l'oblit,


són crits que es perden a l'aire,


són ais que nafren les nits.





Els engoleix cap al no res


la llum del matí,


els engoleix el primer brogit,


l'enrenou diürn,


el coixí sonor


del dia a dia...





Eren veus callades,


eren sons dèbils,


eren mots de l'oblit,


eren crits a l'aire


eren ais de la nit.




És hora








Posted by Picasa