statcounter

divendres, 12 de febrer del 2010

Bressolar cada paraula

Bressolar cada paraula,

pronunciar sons amb encís

i embolicar aquesta màgia

en seda fina de llum i paradís.



Entonar composicions,

recitar en veu alta la rima

mentre l'aire l'afina

i la transporta al món de les ficcions.



I allà es fa possible

cada desig que formula el teu vers,

l'alegria d'un dia que se't va girar al revés

i divisar la meravella d'un fantàstic univers.



J

dijous, 11 de febrer del 2010

Els colors d'un capvespre

Foto: posta de sol al llac de Siwa (Egipte)
Els colors d'un capvespre
s'emmirallen al llac
i retornen la imatge
que la nit se'n durà.
b
Engoleix la foscor
llum, matís i color.
***

Sortiràs al carrer

Sortiràs al carrer,
i el sol de migdia
t'obrirà la retina:
seràs cau de llum,
seràs vol d'esparver,
seràs tot allò
que tu vulguis ser.
B
Flor d'hivern
blau del cel,
aroma de pebre,
vaixell víking
o escut guerrer,
conte de fades,
arbre de branques
que ballen a l'aire de l'est,
solc de terra calcària,
volcà adormit sense lava,
merla d'aigua,
camell o escorpí
a un paradís de sorra i sol
o processionària a les agulles d'un pi...
g
Seràs tot allò
que vulguis ser,
si llegeixes històries
als llibres electrònics
o als llibres de paper.

***


La natura reneix

Quan els Reis


han retornat a llurs palaus


i a les muntanyes hi ha allaus.







Quan l'hivern carrega fred


i una càlida ventolera anuncia


que arribarà un dia la primavera.







Quan la llum diürna


ja ens enlluerna


i les nits llueixen estrelles.







Quan l'any porta marxeta,


quan l'estiu és un projecte


i omplim de somnis la maleta...







Quan tot això succeeix,


la natura reneix


i se'ns carreguen les hores d'energies!







dimecres, 10 de febrer del 2010

I el poema és onada

Uns núvols van de pas


i juguen a la pluja,


tots els mots condensats


cauen fluïts cap al mar.







Embranzida a la tinta


remugant dins la negror.


Les paraules frisen


per brillar a la foscor.







Lluny de solcar a la deriva,


cada vers amb flotador


es col·loca i revifa;


l'estrofa ja pren vida


parlant d'aquella fredor


que noten les lletres,


quan són marina, ventada o bressol.







I el poema és onada,


giravolta dins del cor,


immersió subtil salada


escuma blanca,


sonora esquitxada.

Tot el cel

Tot el cel pintat de llum blanca,

matí poderós que entra a casa

i ens convida enfredorit

a saltar contents del llit.



I ballant fan corranda

els dies d'un hivern que s'acaba,

que obren les portes al març

quan les hores lluminoses es fan grans.



Tenen ganes d'explosió,

d'incitar la gran florida,

de veure, borró a borró,

com reneix als arbres la vida.



Mentre esperem l'embranzida

lluïm paraigües,

lluïm alè tangible a l'aire,

lluïm guants de coloraines

i les ganes de flors amb colors

i la dolçor del seus aromes.


Lilàs, les roses primerenques,

els baladres, les branques dels ametllers

a caprici dels vents

quan haurà passat el fred.



dimarts, 9 de febrer del 2010

Poema del mar

Tots els colors a l'aigua
naveguen i naveguen.

Els blaus ténues
quan matines,
els blaus d'intensitat
si no està el cel ennuvolat
els verds de la maragda
a s'horabaixa, cap el tard,
i els blancs que pinten a tothora,
onada a onada, l' escuma del mar.

Vermells, rosats i malves
s'emmirallen al capvespre
per, sense adonar-te, rebre
estels i lluna a la nit surant.