statcounter

dilluns, 18 de juny del 2012

S'afanya la llum






S'afanya la llum
a ser eix del dia,
a omplir de blaus el mar
i d'alegria la vida.

És un regal del cel
que envolta cada ombra,
va enlluernant la gent,
banya la natura i l'empeny.

I quan alterna amb la nit
o la llum del sol es retira
ens ha impregnat a la retina
la memòria acolorida del dia.


***

Seguir com si res





Quan la poesia t'agafa les regnes de la vida
i el cel és ja paleta de blaus a cavall de mil paisatges
i el mar un mirall de llum o profunditat metàl·lica immensa
i el passat magatzem mig florit tot prestatges d'imatges
i les utopies et maregen i després es fan independents
i els sons composen cançons d'aromes i ritmes i rimes
i les paraules s'escapen del diccionari i  emigren dels llibres
i el teclat del portàtil musica cada lletra amb l'harmonia de la nit
i la lluna omple de plata esquinçada les vores del llit...

Quan percebis que alguna cosa similar a això passa,
has d'escriure un vers, una estrofa, un poema, una oda o cançó,
has d'escriure i treure fora l'emoció, la memòria, el pom de neguits,
has de traçar un pont fet de mots filats entre totes les ribes.

I seguir com si res
quan la poesia t'agafa les regnes de la vida.

diumenge, 17 de juny del 2012

Que els mots em sorprenguin



M'agrada que els mots em sorprenguin, 
que surtin apretats com els gotims del raïm,
per atorgar estiu, suc i volum als poemes;
implicats, com les encadenades dolces cireres
per estirar fins a l'infinit les idees que penses;
flonjos, naturals, espontanis, lliures i ràpids
com els rierols que acaronen les pedres
i esquitxen gotes brillants per les flors i les herbes
els dies assolellats pels voltants de Sant Joan.

M'agrada que els mots em sorprenguin,
que surtin, que saltin, que ballin, que volin,
que m'omplin la vida de lletres i somnis,
de passats i presents i molts esdevenirs, 
de mons paral·lels, de versos primers,
que m'omplin els mots de poesia la vida sencera.
M'agrada que els mots em sorprenguin.

divendres, 15 de juny del 2012

Poesia filosòfica





Ignorem un munt de coses,
dubtem de les imposades certeses 
mentre ens bressolen dubtes generades arreu.

Volem a caprici dels vents,
defensem arguments per sobreviure,
fugir del fracàs i fer-nos els valents.

Vivim buscant respostes
a preguntes que quasi mai no formulem
sent analfabets en moltes llengües
i conqueridors de triomfs volàtils,
fins i tot impossibles o inexistents.

Envellim amb la pols del camí a la pell;
oblidem massa sovint contemplar a plaer
les imatges que ens regala el paisatge,
saludar a la resta de caminats
i abillarnos a diari amb roba de diumenge...

Groc de flor




Groc de flor,
llum festiva,
bany de sol,
l'estiu arriba.


Minva la nit,
és llarg el dia.
Reneix, espavila,
es fa infinita
i ressorgeix la vida.



***

dijous, 14 de juny del 2012

Ser flor

 



Ser flor, 
ser llum,
aroma, mot.


Veure com escala el sol,
raig a raig, cada pètal.
Veure com matina la vida
en acabar la nit, cada dia...


I esperar que ens il·lumini
la claror avui també el mirall.






***

dimecres, 13 de juny del 2012

Mots de drapaire


Un paper al davant meu,
que se l'emporti el vent
al món blau dels núvols
o sobre els boscos d'alçada.

I si algú li ha escrit mots,
que els canti la pluja,
que els plugui l'albada,
que es quedin volant
allà on el món
esdevé somni o fosca estelada...


(poema inspirat per Drapaire de mots)