statcounter

dijous, 19 d’abril de 2018

Desperta la princesa







Desperta la princesa,
desperta suada, molt preocupada,
desperta estressada...
Què li passa a la filla del rei?
Quin mal misteriós l’ataca?
És tan sols un malson
allò que la te preocupada.
Ha somiat que era presa d’un drac,
ha somiat que un cavaller
a ella de les urpes del drac l’alliberava,
ha somiat que li havia d’agrair
al jove guerrer aquella gesta historiada.

Després, quan oblida el malson, 


beneïda per la llum de la jornada
ja ben avançada la tarda,
la noia campa pel poble il•lusionada:
no veu drac ni guerrer
dels que ser alliberada!

Corre i salta i canta
i somia després la princesa
que de la vida està enamorada...

dimecres, 18 d’abril de 2018

Poesia condensada a l’Escola Montcau d’Ordal


Clicant aquí pots sentir la cançó “Canons de neu”:





POESIA

dimecres, 15 de novembre de 2017

Parlen els Reis d’Orient



Sentirem cruixir les pedres,
sentirem el foc i les flames
consumint els troncs secs,
guaitarem amb fred la nit 
fosca plagada d’estels,
esperarem entre somnis l’alba
per contemplar el nou dia al desert...

I com degoten els versos al poema,
oferirem amb il•lusió a la gent
paisatges plens de màgia,
colors sublims als cels,
missatges d’alegria
i aventures a l’univers.

Parlarem d’antics regnes,
d’històries velles i tresors
i de desigs de pau, caliu i amor.

diumenge, 23 de juliol de 2017

Aquesta Terra

Els núvols naveguen,
naveguen pel cel.
Els núvols naveguen,
el vent els empeny.

Passen, plouen, canten,
plouen i diuen:
quin món més plaent
aquesta Terra que anem veient!

Blau, groc i verd,
blanc, rosa i vermell,
taronja, negre i grisenc,
tots els colors
des de dalt el cel...

dimarts, 16 de maig de 2017

Primavera a l'espera

Primavera a l'espera
de les llums totals,
de les nits amb estrelles
i albades matinals.

Perfumats els camps,
i a boscos i a arbredes
borrons i poncelles
ja esclatats!

divendres, 31 de març de 2017

Festa d'alçada a l'Escola Pepa Colomer









Una escola que vibra

Emoció continguda,
referència al passat
d'una vida beneïda pels aires
i l'amor per volar.     

A una escola que vibra
arrelada al futur
i la mirada dipositada
a l'experiència i l'art.

Avions, violoncels i violins,
balanceig entre simfonies
sota el cel de migdia
a un pati ple de vida
i la presència estimada
de la filla Montserrat,
que somriu i explica
que la Mari Pepa contenta 
des de dalt ens mira...








Volies volar

Volies volar,
eres petita
i volies volar.

El teu món 
va ser el cel,
els núvols 
i els vents.
La teva vida,
pistes i avions,
la teva casa,
el nostre aeroport.
El teu desig,
ser dona-pilot
i el teu gran amor
el run-run del motor.

Volies volar,
eres petita 
i volies volar.

Vas aprendre de pressa,
no et va costar pilotar
i volies transmetre
la passió de viatjar.
Primera mestra de vol,
aviadora pionera,
dels aires aventurera
i lluitadora a la guerra.

Volies volar,
eres petita
i volies volar.

Marxares a Anglaterra
sense oblidar les albades,
els blaus més purs,
els paisatges de l'aire
i el sol serè quan fuig.
Tampoc al Prat t'oblidem,
ens agrada parlar de tu,
la primera de la Història
que va pilotar aeronaus.

Volies volar,
eres petita
i volies volar.



dimecres, 15 de febrer de 2017

Volar sense ales

Volar sense ales,
aspirar lletres, exhalar mots,
ficar la mà a un cistell de cireres,
estimbar-te a un camp de flors...

Viure de passeig pel temps,
viure navegant per l'espai,
contemplar una vesprada
des del balcó, des d'una platja,
des del terrat amb el gat,
des de la lluna blanca vora mar.

Ser astronauta,
ser mariner
o pintor d'estels,
ser fum perfumat
al voltant de la taula,
regalar so a un alè,
sentir la remor 
d'un antic record,
i fer-lo paraula.

Tot això va contestar
un poeta amb veu callada
-entre silencis i mots-
quan algú li va preguntar
pel secret del seu poemar,
pels misteris del vers
i l'essència de la poesia
que esdevé encara ara 
viva, viva dia a dia.