dimecres, 20 d’abril de 2016

dimecres, 2 de març de 2016

Mirall de coure



Mirall de coure,
mirall el mar,
mirall dels núvols,
mirall canviant.

Gris brillant
de calma immensa,
plom subtil
amb llum lliscant.

Veiem les cases
veiem el mar:
és la gran ciutat
amb l'skyline nítid
entre l'arbrat.

Camins de pedres,
arrels i terra,
camins vora els pins
i espàrrecs de primavera...

Ja marxes, hivern

Ja marxes, hivern.
Ens regales l'últim fred
amb el sol matiner,
bromes fugisseres
i llum natural fins les set.

Estires els dies,
escurces les nits
i pintes flors als jardins,
per rebre una primavera
que ha d'arribar sense espera.

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Segona endevinalla d'aquesta temporada



Són els colors brillants de la natura
sota les boires de poderosa densitat,
són les llegendes de les bruixes
o el crec-crec que sento en trepitjar les fulles,
són les hores d'escannejar el bosc
o les tardes que en un sospir s'esfumen,
són les sopes, és el fum, 
és la cuina que s'activa,
són els cistells i les botes sobre el fang,
és l'olor de ranci i d'humitat,
és el temps dels interludis,
és la temporada entre la platja i l'esquiar,
són els raigs que juguen amb els núvols de pas,
és el triomf de la nostàlgia
i el record de l'estiu passat,
són els arbres que reposen,
són els vents sublims d'un aire
que ens transporta i fa volar.
És el mar que es refreda
i uns banys per posposar,
és la llarga espera,
que l'hivern ha d'arribar
i després la primavera
que ufana florirà...
Són els sons de la incertesa
i l'esperança en el què vindrà.

Primera endevinalla de la temporada







T'amagues sota l'herba,

et procures soletat,
surts ufà de la terra
i ets un excel·lent regal...

dijous, 1 d’octubre de 2015

Octubre




Entres, octubre,
per la porta gran de la nit 
al gran regne del viure.


T'espera el bosc de color canviant,
les pluges solemnes a ciutat,
els terres emmirallats
i un calendari ja entrenat.


T'espera una llum somorta
cap al tard,
el tobogan d'un temps que passa de llarg
amb ritual de fulles seques
voleiant,
t'espera l'escalfor vora la llar
quan el fred a fora és novetat,

et ressonen ben constants
les passes incontables dels boletaires
i les albades cada dia més tardanes...


Trobes la fusta tallada,
el celler en ple procés,
a la cuina molta marxa
i el rebost ben equipat.


Trobes un any madur
que encara no s'acaba,
l'esplendor de la magrana
i la tardor en estat pur 
teixint a la natura filigrana...


Entres, octubre,
al gran regne del viure.

dilluns, 28 de setembre de 2015

Com vells boletaires



Poetes, com vells boletaires
a la cerca dels mots
que aixequen la molsa,
traspassen bardisses,
i troben, un a un, els tresors...

Amb la flaire del bosc,
els aires de moltes albades,
el record dels ruixats
i la pinzellada subtil i espessa
que pinta el volum dens de tardor.

Paraules de vida,
esclat de sons 
que pel temps ens estiren
i ens abillen el món.

I jo, poeta boletaire,
de nit veig foc i espurnes,
la llum del cel amb lluna,
el ritme intens dels estels
i les paraules d'un poema excels.

Les que són transparents,
les que esdevenen pluja
i gotes sobre les fulles,
les paraules amb ritme
que parlen d'aquells racons
misteriosos sense nom
que musiquen la respiració...