dimarts, 30 de novembre de 2010

Fuig novembre


Fuig novembre,
s'escola per la pica del va ser.

I empeny el temps
cap a un nou recer
fet d'absència i present.


dilluns, 29 de novembre de 2010

Aquest fred

Qui ha deixat la porta oberta?
d'on ve aquest fred que entra?
No hi ha a la llar prou caliu,
que la llenya crema lenta.

Aneu a cercar pinyes,
branquillons i herba seca
que farem gegant el foc.

Per espantar un fred feroç,
generar hores serenes
i foragitar l'alè gèlid, la tremolor...

divendres, 26 de novembre de 2010

Cara de lletra

Cara de lletra
i el dit sobre el text,
la veu que llegeix
els mots del paper.

Amb tota l'energia
a la mirada el xiquet
desxifra la vida
oculta del llibre
amb els sons que ha aprés.

I es meravella
amb històries de bruixes,
prínceps i guerrers,
estrelles de llum freda
o fantasmes que volen pel cel.

dijous, 25 de novembre de 2010

Transició

Salta, vola, el vent per damunt de la llenya,
estampa les fulles contra el mur del corral
i escampa el soroll de final de tardor a la vall.

Xiula, renega, rebota, rebufa, destarota el món vegetal
mentre les tardes s'escurçen i el dia s'ofega a la nit hivernal...

Salta,
vola,
estampa,
escampa,
xiula,
renega,
rebota,
rebufa i es calma.
El vent.

dimecres, 24 de novembre de 2010

Fuig la mirada

Foto: Marbella



Fuig la mirada,
marxa enllà,
que la llum la crida
i la posa a ballar.

Amb pas del compàs
d'un ball ancestral
que ha embogit artistes
pel color divagant...

dimarts, 23 de novembre de 2010

diumenge, 21 de novembre de 2010

No et diem, Xavi, adéu




Foto: desert libi



(Un altre poema que hagués preferit no escriure)


És un regal la vida,
és el barret d'un mag
d'on treieres somriures,
somnis i passos de ball.

I unes ànsies severes
d'anar més enllà,
de viure la Terra
a ritme vibrant.

Et quedares a mitges,
se t'acabà viatjant,
traspassant la frontera
d'on ningú mai ha tornat.

Marxares amb el vent,
la sorra a les parpelles,
les imatges als ulls,
les mirades congelades
i el Photoshop a punt.

No et diem, Xavi, adéu,
parlarem sovint de tu
i del filet de la duna
i de la llera dels rius.

A la llum de la lluna,
contemplant la pluja,
campant al desert,
rient vora mar...

No et diem, Xavi, adéu

divendres, 19 de novembre de 2010

Pluja d'hores






Un matí avui ben gris
estrena ja la pluja d'hores
que omplirà de llum el temps
o d'avorriment fangós i trist.

dimecres, 17 de novembre de 2010

Poemes al balcó


Poemes al balcó
Primeres Jornades de Poesia Infantil i Juvenil
Cocentaina (Alacant) 12-13-14 de novembre 2010
Posted by Picasa

El rostre de la nit


Sortir al carrer de bon matí
per veure encara el rostre gèlid de la nit.
Encarcarat per la foscor, el fred i la por.
Essent sarcòfag pels homeless del món.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Gotes dolces als balcons


Dedico aquesta entrada a les "Primeres Jornadas de poesia Infantil y Juvenil" celebrades a Cocentaina (Alacant) els dies 12, 13 i 14 de novembre de 2010.
A les jornades, a la seva "culpable", Dolors Insa, i als assistents.
Ha estat una experiència única!





Versos, llums, savis i poetes i savis poetes,
rima de veus amb els sons de vides diverses.

Moltes preguntes,
idees conjuntes,
línees cap aquí,
tallers cap allà,
historietes i secrets de mestres.

Sàlvia llença una pedra vital al llac de les lletres
i ja no s'aturaran mai les onades en cercles
que ens banyen a tots les orelles, les dents i les celles...

Esquitxen gotes dolces als balcons
per fer florir arreu poemes.

*


divendres, 12 de novembre de 2010

De nit el món

Foto: serra de Cardó



De nit el món
gira, gira i gira
per fer volar els mots
que has dit de dia,
que són ja record.

I els monstres del bosc
se'ls mengen a poc a poc
quan es disfressen d'arbre
emulant els troncs.





dijous, 11 de novembre de 2010

Suc de tardor

Foto: serra de Cardó



Suc de tardor,
brilla la tarda.
Tast de dolçor,
fulla daurada;
cada raig de sol
és pinzellada.

Coure a la vinya,
humitat al bosc,
vespre de nina,
que aviat és fosc.



dimecres, 10 de novembre de 2010

Ens regala el cel

Foto: el cel i les muntanyes de la Serra de Cardó

El cel és generós
regalant colors.

Ens regala sol,
ens regala núvols,
ens regala llum,
ens regala aigua
ens regala albades,
ens regala esclats
de llamps i tempestes,
ens regala nits
per omplir el món de somnis
i estels brillants
per il·luminar insomnis.

Ens regala espais
per dir aquests versos,
aire fresc i temps
per escriure'n més...

Ens regala el cel.


***

dimarts, 9 de novembre de 2010

Llum freda

Foto: Fuengirola des de Mijas (Màlaga)

Migdia de llum freda,

núvols densos van venint.

Les ventades són de seda

i al carrer fan remolins.


Poques hores té el dia,

aviat caurà la nit,

les estrelles i la lluna
són les llums del paradís

que contemplen els teus somnis

quan estàs dormint al llit.





Com un polsim

Com un polsim de flors,
com una pluja a l'albada,
com un raig de lluna blanca,
com la llum de mitja tarda.

Així és cada mot
que s'escola entre els altres
per dir coses belles del món
o posar-hi nom
al vol d'una pensada.

Cada dia a primera hora,
quan la lluna és encara present
i el matí un projecte d'immediatesa contrastada,
quan obres els ulls i et rentes la cara amb aigua clara,
hauries de recitar amb veu serena
la rima feta amb paraules de qualsevol poema.


***

dilluns, 8 de novembre de 2010

Pàl·lid el sol

Foto: Plaça de San Bernabé, Marbella (Màlaga)

Pàl·lid el sol,
llum de novembre
que cau, llum de sempre,
sobre els ocres sentenciats
d'una ombrel·la fràgil i frugal,
d'una ombrel·la efímera, a recer del final...


divendres, 5 de novembre de 2010

L'Ebre

L'Ebre, al seu pas per Benifallet



Sembla el riu del pessebre,
sembla un llac màgic del nord,
sembla el bany vespral del sol,
un mirall de llum amb núvols
un corrent d'aigües de plom...

És, però, el nostre Ebre,
aquest Ebre de tots
quan s'apropa ja a la mar
aixoplugant vols de blauets
i de ratpenats després.


***

dimarts, 2 de novembre de 2010

Entrem al novembre






Entrem al novembre
avançant-nos al matí,
amb les ales desplegades
i l'aroma fresc del romaní.

Les magranes, esberlades,
que ningú les agafa
i cauen a la vora del camí.


Naveguen pel cel els núvols,
ruixen la tarda, pluges i cendres.
Naveguen pel cel els núvols,
pinten de rosa els capvespres.
Naveguen pel cel els núvols,
juguen amb els raigs del sol
fins que s'enfosqueix el món.

I el cel és blau-cel·lofana,
és blau del tot,
amb transparència, esfèric,
profundament majestuós.

Copia el color del mar
quan s'hi submergeix la nit.

I s'allargassen les hores,
i és llarg i ple
i abrupte i cabut
i serè i bell
i valent i astut
el mes de novembre.
És el vermell als pàmpols vells,
és la mel als aurons i als roures,
és el verd brillant de després de la pluja,
és el blanc del pebràs i de la lluna,
és el vent, és remolí de les fulles,
és el silenci al bosc i el repòs...

És el fred de la sorpresa,
és el foc, és la llar encesa,
és la manta de llana
i els mitjons a mitja cama,
és el gat que entra a casa,
és la disfressa que la sang et glaça,
és l'alè del ramat,
és de l'hivern l'antesala
és la tempesta sobtada
és l'or volador a qualsevol plaça...


Una branca de sajolida



Una branca de sajolida
presumeix d'aroma
al mig de l'esbarzer.
Posen vermell
les cireretes de l'arbocer,
i daurat i mel
les fulles del castanyer.