dimecres, 21 de maig de 2008

M'agradaria


M’agradaria sobrevolar els rierols
com fa en silenci la merla roquera,
i ensumar veloç al vol
les aromes de la pluja en primavera.

M’agradaria ser fada amb una vareta
per esculpir cors als boscos de la Terra.
M’agradaria ser la flor epífita eterna
que creix al sostre de la selva.

M’agradaria viatjar en el temps
i habitar el món d’aquí a un segle
per recitar una nit de lluna plena
contemplant el cel
un altre cop aquest poema.

Els últims dies de maig

Els últims dies de maig
ens omplen el cel de llum solar,
de núvols ploraners sobtats,
d’una calor prematurament estiuenca,
inesperada, lleugerament inexperta.

I vesteixen les nits de festa
amb una lluna or- primavera,
la que eclipsa les estrelles,
la que entra per la finestra.

La neu es desgela
i omple la terra d’aigua freda.

Els últims dies de maig
fan esclatar les poncelles,
acoloreixen vides d’estrena,
farceixen d’ocells l’escena...

Els últims dies de maig.

Les herbes aromàtiques






Oloro el romaní,

l'oloro cada matí.
Oloro la farigola,
la oloro cada mitja hora.
Oloro la lavanda,
la oloro a cada banda.


M'agraden les aromes
de les flors i de les pomes,
m'agraden les aromes
de moltes coses bones.



*